A la professió periodística existeix una xacra que de tant en tant sura a la superfície: la censura. Els temps han canviat molt sí, i no vivim en un estat totalitari com el del dictador Franco ara fa més de 4 dècades, però aquesta mena de pràctiques segueixen persistint. Ara se'n diu "línia editorial" o "no ferir la sensibilitat dels lectors", però acaben sent les mateixes eines per assolir una meta: que algú no pugui expressar els seus pensaments tal i com havia estat fent fins aquell moment. L'escriptora i periodista Pilar Rahola ho coneix amb escreix: una situació de censura ideològica és la que la va fer fora del diari La Vanguardia: massa independentista per a la capçalera del monàrquic Javier Godó. Això fa que Rahola identifiqui a la primera el que ha passat amb un article que fa cremar la xarxa: el que havia escrit el periodista Xavier Roig sobre el català i que havia de ser publicat a l'Ara.
Un text que es titula "El català no té adversaris" i que, efectivament, no trobaran a les pàgines del mitjà perquè, senzillament, han decidit que no fos així. Segons la Pilar, un "escàndol". Tot perquè Roig fa un exercici incòmode: reflectir la realitat tal com raja. I no qualsevol, sinó l'angoixant i penosa situació que està vivint la llengua catalana, sistemàticament agredida i ferida. Per a Rahola el plantejament és cristal·lí: "Roig se situa en una posició que assegura és clara i desagradable. Perquè quan es parla de la situació del català sempre hi ha “la tradicional por a no caure simpàtics i no diem les veritats". És això un motiu per no publicar-lo? És evident que no, a no ser que practiquem la censura emocional". Aquest és l'article, que es pot trobar a Internet.
L'article sobre el català de Xavier Roig que no ha estat publicat pel diari Ara / www.parlemclar.cat
La Pilar explica al nou vídeo de 'Paraula de Rahola' quins són els "pecats" del text. Dir coses "antipàtiques i segurament políticament incorrectes", com "el bilingüisme és un parany”. Li dona la raó: "Ho és per a la llengua minoritzada, perquè en la pràctica aquell que no vol aprendre el català no té cap necessitat de fer-ho". I es pregunta, una vegada més, si dir això et converteix en un enemic. Ho nega: "No publicar-lo sí que és censura ideològica". Passa el mateix quan l'autor diu que ""el català no té adversaris, té enemics". Ni Cs, ni PP ni VOX són anticatalanistes. Són simplement anticatalans”. I la Pilar ho argumenta segons el seu parer: "Qui vol destruir el català i imposar lleis que el dominin és evident que va en contra de la cultura catalana". Una vegada més, la qüestió de fons: "Dir això és molt rotund, però és mentida? Són espanyolitzadors de Catalunya". I sentencia: "Censura de manual".
Manifestació en defensa del català / ACN
El text continua amb altres apreciacions sobre si escriure i publicar-ho fragmenta la societat catalana. Una pregunta de fàcil resposta per a l'escriptora: no. Hi ha d'altres motius, i molt més importants: "Ho està per la repressió, no per diferències entre ciutadans. Són partits polítics i institucions els que fracturen". També fa una reflexió sobre la immigració i la seva manca generalitzada d'integració idiomàtica. Un tema espinós, sí, però en el que considera que "Roig és absolutament respectuós quan parla d'ells. Diu una cosa que és certa: “El volum enorme d'immigració que ha rebut Catalunya en els darrers anys costa d'integrar. I més sense eines legals”. És d'una lògica aclaparadora. Si no tens Estat no tens manera de defensar la teva llengua, i queda tocada. Però ningú els culpa a ells. No tenim les lleis per regular-ho". Tampoc ha agradat que en Xavier digui que hi ha “massa venuts, caragirats i renegats a Catalunya a les files polítiques”, cosa que cou a determinats sectorst. Ara bé, l'única discrepància que té amb Roig és quan deixa entreveure que s'està practicant el "feixisme lingüístic". Rahola és ferma: "No hem de banalitzar les idees totalitàries". Ara bé, creu que és un article que es pot publicar en qualsevol diari democràtic i que obre un debat molt intens i molt interessant.
Remata la Pilar amb una resum molt aclaridor: "Cal estar d'acord en tot el que escriu Roig? No. Diu veritat importants? Com punys. Cal ser clar i desagradable".