Aquest cap de setmana el Barça ha empatat a Vallecas i ja mira el Barça-Porto de dimarts. A banda de l'aspecte esportiu, el club pot sentir-se orgullós dels jugadors del primer equip que, sense ser catalans, entenen el país d'una manera profunda, íntima, molt més intensa que molts periodistes, polítics o ciutadans que s'instal·len a Catalunya. El primer exemple l'ha donat Gavi. És el jugador més admirat de la plantilla. El seu caràcter, trencant-se la cara per l'equip, ha tocat el cor dels culers d'una manera que pocs dels seus companys podran fer mai. És sevillà, té 19 anys i s'ha format a La Masia en categories inferiors. A la prèvia del Rayo-Barça va penjar una foto a Instagram al saló de casa seva on estava mirant el partit per la tele a causa de la seva lesió (imputable a la selecció espanyola on l'espremen com una llimona). Escriu "Vamos Barça!!!" amb cors blaugrana. A la pantalla de plasma el partit i pocs s'han fixat en el detall que té Gavi al costat de la gran tele. Cal fixar-s'hi molt:
És gairebé inapreciable, al costat de la TV, mirant-la a mà esquerra, damunt del moble hi té una Verge. No és estrany, els futbolistes i els andalusos acostumen a tenir fortes creences religioses. Però en lloc d'una flamenca o un verge del Rocío o tantes marededeus que podrien representar la seva fe, hi té una Verge de Montserrat. La Moreneta presidint el saló de Gavi. Cada cop que mira un partit no cal ni que giri el cap per contemplar la patrona de Catalunya. Cal estar molt integrat per, sent sevillà, tenir fe en la verge catalana, amb totes les connotacions catalanistes de La Moreneta. Impressiona el grau d'implicació de Pablo Gavi no ja amb el club sinó amb el país. Un dels nostres. Per això el detesten tant a Madrid.
El segon exemple d'aquest cap de setmana de jugador del primer equip que ha entès Catalunya és un exdavanter portuguès de l'anterior època Laporta, de l'equip de Frank Rijkaard i Ronaldinho: Ricardo Quaresma. Amb motiu del Barça-Porto de dimecres l'han entrevistat a Portugal al diari A Bola com a exjugador de tots dos equips. Tot i el seu breu pas per Barcelona va entendre els catalans millor que molts. Primer reproduïm el que ha dit en portuguès, que s'entén i sona preciós: "Quando se entra em cidades como Barcelona e o Porto nota-se logo que são diferentes das outras. Barcelona é Catalunha, querem ser um país e não uma cidade e logo aí nota-se que a mentalidade das pessoas é diferente". Per si cal la traducció: "Quan entres a ciutats com Barcelona i Porto de seguida t'adones que són diferents de les altres. Barcelona és Catalunya, volen ser un país i no una ciutat i de seguida es veu que la mentalitat de la gent és diferent".
Gavi i Quaresma en un cap de setmana. Un orgull d'integració, de conèixer el país que els acull i respectar-lo. Més com ells.