Aquesta imatge cara al sol que s'està ponent, és ben il·lustrativa. I és que es veia a venir. Tant hihihaha amb el nom de Franco Mastantuono havia de desembocar en algú que digués una barbaritat en antena i es quedés tan ample. És el que té fer broma amb els càntics del Bernabéu al jugador argentí quan va sortir el passat dimarts a disputar els primers minuts amb la samarreta del Reial Madrid. El públic, molt conscient de què significa corejar aquest nom, que serà el nom que li van posar els pares del jugador, però que aquí té una connotació molt concreta. I és que dur el nom del dictador més sanguinari que hi ha hagut a Espanya no és qualsevol cosa. Evidentment, Mastantuono no en té la culpa, però sí que és reprovable i denunciable l'orgull amb que alguns madridistes (i alguns mitjans) canten el seu nom, i a sobre, venent-nos la moto que no hi ha segones intencions.

aaaaaaa
 
Franco Mastantuono, a punt de sortir a la gespa amb l'amic de Santiago Abascal, Dani Carvajal
Franco Mastantuono, a punt de sortir a la gespa amb l'amic de Santiago Abascal, Dani Carvajal

Si us plau, que no ens prenguin per estúpids. Com bé indica el periodista Fonsi Loaiza, "antes en la Liga española han jugado Franco Cervi, Guille Franco, Leo Franco, Franco (el 'Mudo') Vázquez. Sin embargo, los únicos que han utilizado el fichaje de un futbolista para 'bromear' con una dictadura criminal son la prensa del Real Madrid y sus aficionados". O, com diu un aficionat del conjunt basc de la Reial Societat, "Me juego lo que queráis de que si en Anoeta se cantase "ETA, ETA, ETA" cuando viniese el Villarreal supuestamente animando a Etta Eyong habría sanciones, denuncias y de todo". Però a El Chiringuito de Josep Pedrerol els fa molta gràcia. Fins i tot, van obrir programa dimarts passat a la mitjanit, amb això. I després, un enfervorit Edu Aguirre somreia feliç escoltant madridistes sortint del Bernabéu i seguint amb el càntic de "¡Franco! ¡Franco!".

Com dèiem, tanta conyeta, tant blanquejar aquesta coincidència del nom del jugador del Madrid amb el dictador, tant mirar de costat, i fer-se els innocents, havia de portar irremeiablement a que algun col·laborador del programa es passés de frenada i la digués de l'alçada d'un campanar. I és el que ha fet Pipi Estrada. El col·laborador asturià, que ha començat dient que "Me gusta mucho cuando escucho '¡Franco, Franco!' en el Bernabéu", s'ha quedat tan ample després de dir orgullós que la seva felicitat ve perquè "es el nombre del jugador... y yo tuve una infancia muy bonita con Franco. Franco murió cuando yo tenía 17 años, y yo hasta los 16 años tuve una infancia muy feliz". De fons se senten riures. I més encara quan Pedrerol li pregunta si "¿Eres franquista, tú?". Ell ho nega: "No, no, no, no. No tiene nada que ver el tema político. Surgió". I torna a dir barbaritats de la seva infantesa a Gijón.

Pipi Estrada a 'El Chiringuito' MEGA
Pipi Estrada a 'El Chiringuito' MEGA
pipi estrada 1680272834 3070673552915281480 2026624936
Pipi Estrada IG

"Lo relaciono con el sistema, la historia, había tranquilidad. En el año 74 Gijón era una ciudad que no conocía el paro. No existía el paro en Gijón". Quan Pedrerol li pregunta: "¿Y si había paro, se podía decir?", ell calla: "Me haces una pregunta de hace 50 años, Josep", i segueixen les rialles... No fa punyetera gràcia. Indignació, vergonya i fàstic a la xarxa: "Las risas cómplices mientras blanquea una dictadura. La edad de oro del periodismo español", "Qué asco", "Lamentable", "Están a 2 telediarios de decir que Adolfo Hitler fue el salvador de Alemania"", "No había paró, pero si había muchos muertos enterrados en cunetas. Ignorante".

No afegirem res més. Només recordar el que diu Toni Soler a mode de resum: "Espanya 2025".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!