Jornada moguda a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un famós escriptor i periodista argentí, Martín Caparrós, la va fer grossa durant una conferència de la XI Jornada de Comunicació, Viatges i Aventura impulsada pel Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i el Màster en Periodisme de Viatges del centre. El programa oferia diverses activitats i xerrades, una d'elles dedicada al futbol i a la seva influència en els mitjans, coincidint amb la celebració del Mundial de Qatar. Caparrós compartia taula amb Carme Barceló i l'exjugador Julio Salinas. Se suposava que seria una tarda tranquil·la, interessant, aprofitable, dirigida als amants dels viatges i la comunicació. Sobre el paper, tot perfecte. Però la realitat és que alguna cosa va fallar. I que en Martín, un referent indiscutible en el seu camp professional, no va estar gens a l'altura. 

Vaja, que el binomi viatge i comunicació va quedar malparat. A veure: viatjar és conèixer el món, respectar les cultures dels altres, les seves tradicions i costums. O si més no, intentar-ho i no ser mal educat. D'acord, hi ha costums i costums. Posem un exemple extrem: que a Qatar els homosexuals estiguin perseguits és una violació flagrant dels drets humans i un motiu per aixecar la veu, protestar i fins i tot marxar del país àrab, si és que et conviden a una conferència allà. Però no és el cas, ni molt menys, del que ens ocupa. Ara bé, en Martín va fer tot això, protestar, esbroncar i fotre el camp, per un motiu que no el deixa gens bé i que no hauria d'haver provocat aquesta situació lamentable: que el públic parlava en català. A Catalunya. A la universitat. És la denúncia que fan els assistents de la trobada, una polèmica que ha agafat volada a les xarxes socials.

Martín Caparrós Youtube
El periodista i escriptor argentí Martín Caparrós / Youtube

L'estudiant Marc Gabernet, un dels presents a l'esdeveniment, explica la situació en una piulada molt compartida. I fa un aclariment que no és pas menor: a l'inici de la xerrada es va fer la pregunta, amb majúscules: si tots els assistents entenien el català. "Caparrós ha optat pel silenci", explica. La cortesia i deferència que li van oferir no és que no tingués resposta, és que va ser de la pitjor classe. Humiliar la llengua del país. Amb l'afegitó que en Martín coneix Catalunya amb escreix, no acaba d'aterrar d'un planeta llunyà. L'espurna, pel que sembla, va saltar quan algú va preguntar Cristina Cubero en català. La reacció de l'escriptor, la que expliquen a les xarxes. Hi ha un munt de piulades que expliquen l'enrenou. Caparrós, per d'altra banda, tira de cert cinisme: "Si me preguntan si entiendo una lengua en una lengua que no entiendo, no puedo contestarlo. Y no fue que preguntaron solo; fue que el debate siguió en catalán, y no lo entendía". La pregunta que ens ve al cap: faria el mateix a Alemanya, França o Anglaterra si no en parlés aquests idiomes? O es buscaria la vida per seguir el debat? El català no mereix respecte?

Aquests fets han decebut els seguidors de Caparrós a Catalunya. En té molts, i especialment a la professió periodística. Som molts els que hem compartit xerrades i encontres amb ell, i mai haguéssim pensat que ensenyaria aquesta poteta d'intransigència i manca d'educació elemental. Un d'ells és un famós periodista i corresponsal de guerra a TV3: Nicolás Valle. Extremeny de naixement i català de cor, ànima i cervell, s'ha quedat de pedra. I li ha dedicat paraules molt contundents, sense tallar-se'n: "Ver gente que admiras por su solvencia histórica, honradez periodística y defensa de la tolerancia comportarse como un racista energúmeno es como ver a tu padre ebrio por primera vez". Un text que ha arribat a les oïdes del destinatari, que li ha respost: "Nicolás, ni me has "visto" ni sabes qué pasó. ¿No preferirías informarte antes de llamarme "racista energúmeno"?". Caparrós, però, ha rebut una rèplica encara més dolorosa, perquè Valle l'ha clavada: "Sólo las personas amadas causan bochorno de verdad. Eso también nos permite ser sinceros. Y por lo mismo -insisto: porque sos amado- nunca romperé contigo. Y no hablo desde el "narcisismo del marginado". Soy más minoritario que un mapuche, un catalán o un gagáuz". Impecable i punyent en Nicolás, com sempre. 

nicolas valle libia 2 tv3
Nicolás Valle / TV3

El mantra aquell de "el nacionalismo se cura viajando" queda amb el cul a l'aire. Pots ser Willy Fog i un intolerant de primera. En Martín encara és a temps d'esmenar la seva pífia majúscula. Els seus lectors i admiradors ho agrairan.