Aquesta setmana acaba Com si fos ahir amb una gran gala diumenge a la nit presentada per Llucià Ferrer amb els actors de la sèrie més vista a Catalunya. El culebrot dels migdies emetrà l'últim capítol i seguirà, ha renovat per una novena temporada igualant així El cor de la ciutat, la sèrie més longeva de la història de la cadena. Veient les audiències TV3 té una patata calenta: CSFA és líder, un 18,4%, però lluny de les audiències siderals que fa el serial de la cadena. Ras i curt: funciona però per inèrcia. No ha existit mai un culebrot de migdia de TV3 que no fos líder destacadíssim d'audiència, és una tradició tan catalana com el TN Vespre o els calçots. Per tant, la renovació no es decideix per l'audiència, sempre és bona tres punts amunt dos punts avall. La renovació depèn de la sensació d'estirar el xiclet o donar oportunitat a altres autors, actors i trames. Nissaga de poder no va acabar per mala audiència, en feia el doble que CSFA. Va acabar per no esgotar el format. TV3 ha de decidir si cal un canvi de marc mental, que no siguin nou anys més els professionals de 50 anys amb pis a l'Eixample. Potser toca un retorn a les essències: famílies riques, plenes de secrets, de fora de Barcelona. I tenint en compte que un canvi de culebrot és car. Cal fer càstings, decidir trames i tirar a terra tots els decorats, aquests bars i pisos de Barcelona. Foc nou o més Eduard Farelo bevent cafè.
TV3 decidirà si la que ve, la novena és l'última o vol que CSFA sigui la més llarga. Els actors són bons. EN Blau es feia ahir ressò de la millor trama de la temporada, la que protagonitzen Oriol Vila i Carlota Olcina, i avui toca destacar un altre actor, Quim Llisorgas que interpreta el paper d'Hèctor. Com explica Jofre Llombart a la seva Nota de veu matinal d'El Nacional, el cas d'aquest actor és una història dura que acaba bé. Té 30 anys i té síndrome de Jouvert, un trastorn genètic que afecta el cerebel i al tronc encefàlic. A l'hora d'actuar se li nota un defecte en la parla però perfectament incorporable a la tama. A l'actor se li entén tot, vocalitza millor que Mario Casas, per entendre'ns. El seu cas és un exemple de superació contra el sistema. Va aprovar l'ESO però per una normativa que no s'entén no li concedien el títol per patir aquesta síndrome. Finalment, 11 anys després, ja té l'ESO i ho ha explicat en un vídeo al seu Instagram: "Us he de donar una molt bona notícia!! Després de molts anys de lluita, avui hem rebut la gran notícia que tant esperàvem la meva mare i jo. Sabeu que a mi em van denegar l’ESO perquè era una ESO adaptada? Doncs, després d’11 anys de lluita i perseverança, avui ens han trucat per dir-nos que ja tinc el certificat de l’ESO. Estic eufòric i molt content per aquesta lluita tan necessària i tan important".
No és el primer cas d'un actor amb una malaltia genètica que s'incorpora als culabrots de TV3. Abans hi va haver Bruno Bergonzini, que té esclerosi i va ser protagonista abans de la malaltia a Laberint d'ombres i després a La Riera. O el primer actor amb síndrome de Down que va existir a cap sèrie de l'Estat. Va ser a TV3, i interpretava el fill de Núria Hosta i Josep Minguell a Secrets de família. TV3 pionera també en això.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!