El Josep Mª Mainat ha tingut sempre el sa costum de no quedar-se callat i alçar la veu, especialment, defensant allò en el que ell creu, el seu país, la seva llengua. El productor televisiu i ex membre de La Trinca, ha plorat i segueix plorant la mort recent del seu inseparable Toni Cruz, que va perdre la vida fa uns mesos per culpa d'un maleït tumor cerebral. Mica en mica mira d'acostumar-se a no tenir al costat el seu amic de l'ànima, però mentrestant, continua molt actiu a xarxes, on deixa constància del que passa al seu voltant i on segueix defensant a capa i espasa la nostra llengua, especialment, davant alguns personatges de les espanyes que tenen com a objectiu ensorrar tot el que tingui a veure amb Catalunya i el català.
Aquesta setmana hem assistit al·lucinats al que ha passat a Vic, que s’ha convertit en el primer ajuntament de Catalunya condemnat per exigir un nivell de català considerat desproporcionat per accedir a una plaça de treball al consistori. El municipi, governat per Junts, havia demanat un nivell B2 de català per optar a una plaça d’operari de cementiri i manteniment, però ara el Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona ha declarat nul·les les bases del concurs públic i ha ordenat a l’Ajuntament que rebaixi el requisit al nivell A2, és a dir, el nivell bàsic. Què considera el jutge? Que l’elevació del requisit al nivell B2 "genera una barrera d’accés amb efecte excloent per a les persones que no poden acreditar aquest nivell", afegint que això constitueix una "discriminació directa per raó de llengua". Una sentència avançada per El Mundo, a la qual va tenir accés El Nacional, que subratlla que el lloc és eminentment manual, sense cap necessitat d’interacció lingüística complexa.
L'alcalde Albert Castells ha mostrat la seva indignació per aquesta sentència i l'ha considerat una peça més de l’ofensiva judicial contra el català i de la repressió política. “No ens deixarem intimidar”. A La Competència de RAC1 hi han ficat cullerada. Com sempre, de manera brillant, fent servir el meravellós personatge del 'Jep Cabestany', a qui dona vida el gran Òscar Dalmau. Un personatge dretanós, per ser suaus, que amb la música de fons de Perry Mason, va recrear el judici per aquesta qüestió: "España contra el pueblo de Vich. Con la 'tenia', 'señorita'. Míreme a la cara, señor alcaide. No es menos cierto que ustedes, en el no muy bucólico municipio de Vich, obligan a los nouvinguts a hablar su lengua vernácula, el catalino, y además, con la excusa de que es una tradición catalana, les conminan a meterse un fuet por el culo?". Un dels que han aplaudit, celebrat i rigut de valent amb ells ha estat el Mainat, que deixa caure una frase lapidària: "Em pixo... Llàstima que s'assembla perillosament a la realitat".
Em pixo... Llàstima que s'assembla perillosament a la realitat https://t.co/iJVmxp8KLa
— Josep M. Mainat (@MainatJM) October 19, 2025
...Té tota la raó. Arribarà un dia on els bons dels Òscars reproduiran alguna situació sobre la persecució d'Espanya al català, i es quedaran curts: la ficció es quedarà lluny de la realitat, lamentablement, tal com vaticina el Mainat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!