Han passat dos mesos i escaig i encara ens colpeix pensar que ja no hi és. La mort de Toni Cruz el passat 11 de juliol va deixar tothom molt tocat. El productor televisiu i creador i membre de La Trinca, moria després d'un maleït càncer que li van diagnosticar el gener i que se'l va endur en mig any. Cruz, al costat del seu inseparable Josep Ma Mainat i Miquel Àngel Pasqual, va formar part d'un dels grups musicals i humorístics més icònics i estimats pel públic català. I després, ja només amb el Mainat, fent de productors audiovisuals amb Gestmusic, que van fundar el 1987. Dos amics, gairebé germans, que es van conèixer amb només 13 anys i van estar junts tota la vida, 65 anys. Per això el Josep Maria prefereix parlar de matrimoni: "65 anys junts, i junts vol dir pràcticament fent-ho tot amb ell. Som com un matrimoni, excepte la part íntima, que mai no hem tingut relacions sexuals, perquè no s'ha donat el cas", diu amb un somriure melancòlic pensant en tot el que va ser per a ell el seu gran amic de vida. "Ho fèiem tot, tot, tot, tot, junts: la música, les empreses, les iniciatives, nòvies conjuntes... és un forat que et costa d'omplir".
Ho ha fet en una conversa sentida, emocionant, respectuosa i que per moments ha commogut els oients d'El Suplement de Catalunya Ràdio, amb el Roger Escapa. Mainat, parlant de la investigació, de com ha millorat tot pel que fa a curar malalties, però lamentant que encara hem de millorar molt, per exemple, contra un càncer que s'endú gent com el Toni: "Encara no me'n sé a venir. Quan vaig a l'oficina encara em penso que entrarà per aquella porta en qualsevol moment. És molt dur. El Toni ha estat la meva vida. Com es porta? Els primers dies, terrible. La vida va passant, el temps diu que tot ho cura, o ho alleuja. El recordo i el recordaré cada dia de la meva vida".
"Te'n vas poder acomiadar?", li pregunta Escapa. I ell reconeix que sí, tot i que "no l'últim dia, però sí dos o tres dies abans, perquè els dos últims dies estava a l'UCI i preferia no veure'l intubat, perquè ell no era conscient. La família em deia que no cal que vingués, perquè 'ell ja no hi és'". Un comiat que va tenir dos dies abans, "amb una conversa força íntima", a l'hospital, "on em va confessar que se'n sortiria. Ell confiava que fins a l'últim moment... Perdona, eh?...", diu. Moment on se li trenca la veu, les llàgrimes i l'emoció fan que s'aturi i hagi d'agafar aire. Després, sent la necessitat de compartir amb tothom que "va ser una conversa llarga. A ell li costava una mica parlar, perquè el tumor cerebral que tenia li impedia trobar les paraules, però em va dir: 'Me'n sortiré, perquè a més a més, sóc molt feliç, he trobat l'amor de la meva vida, he tingut molta sort'... Estava enamoradíssim de l'última parella que va tenir, i ella d'ell també. Tenia grans plans, ja no havia de demostrar res a ningú, ni treballar, em deia 'Ara em dedicaré a viatjar i a gaudir d'aquest amor que he trobat i me'n sortiré, me n'he de sortir'... Això és l'últim que vaig parlar amb ell".
"Molt fotut... Jo sabia que no era veritat, sabia que estava la cosa fotuda. Però bé, sempre hi ha la possibilitat"... Lamentablement, en Toni no se'n va poder sortir. Però romandrà per sempre en la memòria de molts catalans que vam créixer amb les seves cançons. I especialment, en la del seu amic de l'ànima, el seu germà, el seu matrimoni, el Josep Maria Mainat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!