Jorge Javier Vázquez viu ara mateix en un núvol. L’estrena de Supervivientes ha estat un èxit d’audiència increïble, i sembla que el càsting de famosos que han fet ha estat molt aplaudit. El presentador més content no pot estar, i encara més en recordar que l’obra de teatre que protagonitza també està triomfant.
Són molts els companys de professió i famosos que estan anant a veure’l, felicitant-lo públicament i fent-li una miqueta la rosca. L’última, Mercedes Milá.
La seva relació ha estat en entredit durant molt de temps, i tot des que sortís a la llum que Jorge Javier seria el seu substitut davant Gran Hermano. La periodista catalana aconseguia fer un rècord d’audiència rere un altre quan estava al capdavant i les expectatives eren molt altes.
L’edició que va presentar Jorge, però, no va tenir tanta sort. Ja sigui perquè el càsting no era atractiu, perquè el format ja cansa o perquè el badaloní no té tanta gràcia com Milá, la qüestió és que els números eren cada setmana pitjors. El fiasco va ser majúscul, i Paolo Vasile va acabar avançant la final del reality. Amb tot, van generar-se moltes especulacions: estaven enfadats Jorge i Milá? Li havia agradat que Jorge s’estavellés?
Doncs bé, sembla que això no és pas així. El presentador de Sálvame ha dedicat la seva última columna a Lecturas a parlar d’ella, assegurant que tenen una relació d’amistat molt consolidada. Ha escollit com a titular una cita de Mercedes que ho resumiria tot: “No aconseguiran que Jorge Javier i jo ens enfadem”.
Tota una declaració d’intencions que contextualitza explicant que sempre s’han tingut molta confiança i han estat sincers l’un amb l’altre. Relata, per exemple, que quan va explicar-li que estava preparant una obra de teatre, Milá va assegurar que l’argument li semblava un avorriment. Però no hauria tingut cap problema en reconèixer el seu error després, un cop va anar a veure el resultat i li va encantar.
Jorge aprofita per deixar anar una dura crítica contra els mitjans, seguint la tònica de l’últim escrit que va fer, aconsellant als estudiants de periodisme que ho deixessin ara que encara eren a temps. Sembla, doncs, que l’enemistat no ha existit en cap moment...