Jorge Javier Vázquez es troba de promoció de la nova edició de Supervivientes que presenta. Telecinco segueix enamorada del badaloní, i aposten per ell en tots els projectes. Ha començat el compte enrere per l’estrena del reality, trobant-se en un dolç moment professional. Ara bé, això no ha evitat que publiqués un escrit a Lecturas deixant verd el món del periodisme.
El presentador s’ha sincerat i ha criticat obertament la professió: “Li dic a tots els joves que volen dedicar-se a això que abandonin si no estan preparats per viure en la incertesa. La vostra feina durarà el que duri un programa i el més natural del món és que fracassi. La nostra professió és més de no que de sí. Deixeu-la ara que sou joves i hi sou a temps”.
Però no es pot dir precisament que li hagi anat malament dedicar-se al món televisiu... Jorge està fent molts diners i no ha volgut obviar-ho, tampoc: “En el meu cas ha valgut la pena, sí, i no ho canviaria per res”. En què quedem, doncs?
Fent una retrospectiva a la seva infància, ha destacat que el pare va insistir moltíssim perquè estudiés per acabar tenint estabilitat laboral: “Vaig créixer en una casa en la qual la paraula ‘futur’ estava molt present. El meu pare em parlava de la necessitat de convertir-me en un home de profit, aconseguir una feina fixa i portar una existència plàcida i relaxada. Però n’he escollit una que poc té a veure amb la seguretat”.
GTRES
Què opina d’Operación Triunfo?
Ja posats, ha aprofitat per fer un poti-poti i parlar també de l'últim fenomen televisiu: OT. El concurs musical ha estat tot un èxit, i Jorge no n'havia parlat fins ara. Ha confessat que no ha vist aquesta edició, però que se'n penedeix: "No l'he vist i no ho dic amb orgull, al contrari, perquè amb la que s'ha liat crec que m'he perdut una gran oportunitat de vibrar amb el format. Vaig veure les dues primeres gales i no em van entusiasmar. No em va enganxar el càsting, massa jovent per un senyor com jo a qui li queden tres anys pels cinquanta".
"Mai vaig pensar que aquesta edició es convertís en un fenomen. Ressuscitar el format em semblava una empresa arriscada que tenia tots els números de convertir-se en un fiasco. Em vaig equivocar, com de costum. I me n'alegro per ells. El triomf de Roberto Leal ha de servir d'exemple als que vulguin dedicar-se a lo nostre. A vegades en la nostra professió la feina també té recompensa", acaba dient. Una manera de restar importància a la crítica amb la qual comença l'article?