La Queens League és la versió femenina de la competició futbolística posada en marxa per Gerard Piqué i un grup d'streamers top, la famosa Kings League. Els clubs són els mateixos en homes i dones, amb una diferència notable: la majoria de jugadores són catalanes. No importa que l'equip es digui Ultimate Móstoles, Jijantas o Rayo de Barcelona, si repassen les alineacions comprovaran que és així. On es veu i se sent més clar, en tot cas, és sobre la gespa del Cupra Arena. Un pavelló ubicat a...? Sí, a Barcelona. A la capital de Catalunya. El país on es parla català, sempre que no ens renyin o ens tapin la boca per fer-ho. Cosa que passa sovint, malauradament.

Durant les dues jornades de lliga Queens l'idioma que més se sent abans, durant i després dels partits n'és un. Ni el castellà, ni l'anglès, ni el xinès. No, és el del país que acull la competició i també el del seu fundador Piqué. Quines coses, oi? Un Gerard que, sempre buscant espectacle i innovació amb les regles i les característiques del joc, va col·locar micròfons i càmeres als àrbitres. Així es poden sentir les converses i maximitzar l'experiència de l'espectador. Alguns diàlegs hagués estat millor no sentir-los, però. Destil·len catalanofòbia, imposició, complexos i estratègia. I no és la primera vegada, ho vam patir el dia de l'estrena. 

Gerard Piqué Twitch
Gerard Piqué / Twitch

Catalanofòbia durant un partit de la Queens League de Piqué

Si aquell dia el problema va ser l'entrevista a la millor jugadora d'un dels partits, ara la cosa va més enllà. L'escena tenia lloc durant l'enfrontament entre les Rayo de Barcelona i les Kunitas del Kun Agüero. Una falta al mig del camp sobre una de les millors futbolistes, Laura Marcet del Kunitas, atura el joc. Li han fet mal, es queixa del dolor. L'àrbitre (catalana, segur) no treu targeta, però s'interessa pel seu estat. "¿Necesitas asistencia?" La Laura, entre el patiment i la mala llet, li etziba "no és targeta? Si em va al peu! Què no ho veus?" No hi ha resposta durant uns segons, però de cop i volta se sent una ordre: "Habla en castellano, habla en castellano". El rictus de la lesionada i les companyes canvia a al·lucinació. Mentre s'aixeca s'hi acosta la Jou, col·lega de l'equip. Reclama una altra falta, també en català: "I la primera que em posa el peu a la cara, tampoc?" Més silenci estrany i, quan es dissol la reunió, torna a sentir-se la veu: "Acuérdate de hablar en castellano". 

Árbitro Queens League Youtube
Catalanofòbia a la Queens League / Youtube

L'atropellament al català, en directe a la Mediaset d'Ana Rosa Quintana

Ni comentarem l'escàndol surrealista de prohibir queixar-se en la teva llengua durant la disputa del joc. És impensable en d'altres esports, en d'altres idiomes i en altres dimensions paral·leles. Però saber de qui era aquesta veu és interessant d'esbrinar. Era de la col·legiada que complia algun codi de conducta intern? Una altra jugadora fent de comissària lingüística? O s'estaven colant ordres directes de la cúpula? En tot cas el resultat és el mateix: el català es prohibeix a la Queens League, a la Kings i a aquest fenomen seguit per la jovenalla. S'envia un missatge diàfan i trist. L'episodi de la pancarta del Camp Nou va avisar-nos tot i la rectificació posterior: som de segona. I que es repeteixi coincidint amb la retransmissió en directe per Cuatro, cadena de la nova Mediaset d'Ana Rosa Quintana, encara afegeix més picant. No és excusa, tot el contrari. Com tampoc això de la "audiencia es latinoamericana". Què passa, és que els catalans no mereixen respecte? Intuïm la resposta, no ens agradarà i parla de diners. De followers. De negoci. L'enuig i la indignació és brutal. "Ni puta gracia", que diria AR.

Entrenar 3 vegades per setmana, jugar un partit amb centenars de milers d'espectadors i patrocinadors a dojo i cobrar 300€ al mes és un paquet que compensa poc. Que a sobre t'imposin en quin idioma has de parlar, de celebrar o de plorar de ràbia, ni de broma. No anem bé.