Aquesta és una història que podria resumir-se sota un terme: apropiació indeguda i cultural. No arriba a ser delictiva, cert, però "tiene delito". El centre de la qüestió és un tuit d'Albert Rivera, el passat 12 d'octubre, dia de la Hispanitat. L'enterrador de Ciudadanos​ i inflamat espanyolista va fer una llista de "grandes españoles" pels quals tots hauríem de sentir-nos súper patriotes i orgullosos de ser fills de la rojigualda. Fenomenal. Llàstima, però, que com el 95% de tot allò que fa l'Alberto Carlos, la relació de personatges fos un nyap impropi d'un paio que se sentia president i melic del planeta Terra.

albert rivera EFE

Albert Rivera flamant advocat, pèssim historiador i fabulós humorista / EFE

Aquell dia li van passar la mà per la cara: el periodista i actiu tuitaire Pablo MM li va respondre de forma magistral, explicant un per un quin va ser el destí d'aquells espanyols: molts d'ells, represaliats pel règim. I coses de Twitter, aquell "incident" ha tornat en forma de boomerang a l'actualitat. Això sí: algú ha esborrat la seva autoria, cosa ben lletja. Sigui com sigui, la repassada és de campionat: Buñuel, Picasso, María Zambrano o Clara Campoamor van haver de fotre el camp d'Espanya. A Federico García Lorca li va anar encara pitjor: afusellat pels feixistes. I el súmmum de tot plegat: la història de Paco de Lucía, tiet de la seva parella Malú i mare de la filla que tenen en comú, Lucía. Al guitarrista uns radicals ultres el van apallissar per "rojo", trencant-li la mà i destrossant-li els seus dits virtuosos. El que dèiem: penosa apropiació cultural amb intencions polítiques, fidel al Rivera style.

albert rivera mobil gtres

Albert Rivera mirant la conya de les xarxes al mòbil / GTRES

Quin fitxatge el de l'advocacia espanyola. I quina sort per als historiadors, perdent-lo de vista.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat