Triquell, desfermat, es mulla parlant d''Eufòria', de Rosalía o de si cantaria alguna vegada en castellà

Per molts fans d'Eufòria, ell va ser el guanyador moral de la primera edició del programa de TV3, tot i que oficialment, va quedar en segona posició per darrere de Mariona Escoda. Però el Triquell ens va enamorar a tots amb el seu talent, fent alguns números senzillament espaterrants, com aquesta versió d'Enemy d'Imagine Dragons:

Després, el cantant, músic i productor s'està forjant una sòlida i envejable carrera, mirant molt bé les passes que fa, i aconseguint una legió de fans, amb aquell ja emblemàtic Jugular o ara que ha presentat nou treball, Paco Deluxe.

Però el Triquell és molt més que un tipus tremendament talentós. El Triquell és molt més que un exconcursant d'Eufòria, o el que canta Jugular. Perquè quan l'escoltes parlar a les entrevistes, és d'aquells que no deixa indiferent, que no diu obvietats, que té un discurs i unes idees valentes i raonades i que sovint defuig dels convencionalismes. Un tipus, en definitiva, amb el cap molt ben posat i amb un parell de nassos. A La Sotana ho saben i l'han convidat aquesta setmana.

Una conversa amb l'Andreu Juanola, el Manel Vidal, el Joel Díaz i el Magí Garcia on han parlat de música, d'Eufòria, de fumar porros, de futbol (de petit, va jugar quatre anys com a lateral dret a Sant Quirze, i va fer d'entrenador de futbol sala) o del Barça, evidentment, tractant-se del programa que és. Meravellós quan ha reconegut que ell, que és soci, tenia devoció per Jeremy Mathieu, "va marcar en un Clàssic, de cap. Jo estava amb el meu pare al Camp Nou on va venir a celebrar-ho i vaig pensar: 'a aquest tio l'estimo, vull la seva samarreta'. El meu pare l'odiava".  

Un Triquell que no es talla un pèl quan s'ha de mullar parlant del seu pas per Eufòria, de l'experiència, però també de coses no tan agradables: "vam omplir dos Palaus Sant Jordi i jo vaig cobrar 1.500 euros. I durant la tele (durant el programa) hi havia una penya a la cúpula que s'estava regalant, però jo durant aquella època no... Al segon any d''Eufòria' van començar a cobrar gràcies a ser jo un 'porculero'. Jo tinc un bon record d'entrar a Eufòria, la gent, estic en pau amb això. Una altra cosa és que jo pogués ser crític amb el format. Generes expectatives pel fenomen en sí que no és real. Simplement, s'ha d'anar amb compte amb l'expectativa que es genera".

I sensacional també quan li han posat damunt la taula el nom de la que surt a tot arreu, una Rosalía "que ha inventat la religió i els idiomes", diu el Manel Vidal. La de Sant Esteve Sesrovires ha tret nou i espiritual disc, Lux, on per exemple, canta en castellà amb l'Escolania de Montserrat. "L'he d'escoltar més... vull dir que potser m'arribarà a agradar". Temps enrere, en una altra entrevista li van preguntar si es veuria representant alguna vegada a Espanya a Eurovisió. Ara, els de La Sotana li han preguntat si, com Rosalía, que ho canta tot gairebé en castellà, ell també s'hi veuria, com ella: "No. Encara no. Però si apuro molt i de sobte me'n vaig a Múrcia, podria arribar a incorporar el castellà". Triquell en estat pur.