Estimat actor català, molt de temps a TV3, comparteix el pitjor moment de la seva vida: "Anys molt complicats"

Tots els actors i actrius diuen que la seva feina és la més bonica del món, però també, de vegades, una de les més complicades. Només cal veure com, lamentablement, el percentatge d'intèrprets que es guanyen la vida fent el que millor saben, continua sent molt baix. Milers d'actors excel·lents han de viure fent altres feines a l'espera d'aconseguir un paper, i el que és pitjor: aconseguir una feina bonica, reconeguda i exitosa, no els assegura una continuïtat i de vegades, massa sovint, viuen en la seva pròpia pell èpoques de vaques magres després d'haver passat per moments de reconeixement. És el que li va passar, com a molts, a un estimadíssim actor català que ens estimem molt, el gran Bruno Oro.

Afortunadament, ara el podrem tornar a gaudir a TV3 amb un dels projectes dels quals se sent més orgullós: el Vinagreta, al costat de la seva inseparable Clara Segura, un programa que ens dibuixa un somriure a la cara i que s'estrenarà d'aquí a ben poquet a Televisió de Catalunya: "Dos mesos gravant i, sobretot, sense parar de riure. No et pots ni imaginar el que t’espera… Tornen els personatges mítics i n’arriben de nous a 'Vinagreta'. “Hòsties, tito… Ho celebrem amb un gintònic i tal, no?”. Cal remuntar-se al 2008, quan aleshores es va estrenar Vinagre, programa de gags on mostren diferents parelles protagonitzades per ells dos. Personatges inoblidables com l'Eli i la Yeni, les caixeres de supermercat, el pijo Jacobo o l'Àfrica i el Yeral, "Valeee?" i el seu mètode "no limit" per les classes d'aeròbic, el "total fitness on the beach"... Però al Bruno l'hem vist moltes altres vegades a TV3.

Què dir de les seves inimitables imitacions al Polònia? Artur Mas, José María Aznar, Ángel Acebes, Lluís Companys, María Teresa Fernández de la Vega, Felipe González, Cristóbal Montoro i tants altres. O del seu paper a El cor de la ciutat? Amant de la seva Cadaqués estimada, polifacètic, cantant, ha escrit llibres i ha fet pixar de riure damunt d'un escenari, amb obres de teatre hilarants com Ai, ai, ai o Cobertura. Un Bruno que ha provat les mels del reconeixement i tenir molts projectes, amb èpoques on no ho ha passat gens bé. Entrevistat per RAC1, parla de per què va desaparèixer força temps de TV3 després de Polònia o Vinagre: "Vaig sentir que estava repetint la mateixa fórmula. Feia 11 anys que imitava personatges i vaig notar que, com a actor, havia de deixar de ser imitador perquè l'etiqueta m'estava limitant. Ara torno amb ganes d'explicar històries noves".

I quan li pregunten "Quin ha estat el moment més difícil de la teva carrera professional?", no ho dubta: "Possiblement, el més difícil va ser quan vaig acabar Polònia". Per què?: "Vaig tenir la sensació que la gent s'oblidava de mi en l'àmbit professional. Ningú em trucava i vaig passar uns anys molt complicats. Em vaig veure obligat a crear el meu propi contingut: vaig crear-me un compte a les xarxes i també vaig escriure la meva primera novel·la. Creativament, va ser molt interessant perquè vaig aprendre a viure de mi mateix". Una situació agredolça, perquè paradoxalment, el seu pitjor moment "ha estat alhora el millor i jo no ho sabia. De les parts fosques de la vida en surten versions noves i millors d'un mateix. En aquell moment pensava que era l'abisme, però en realitat era l'inici per confiar en mi mateix. Moltes vegades, els artistes ens sentim molt sols. Hem d'intentar treballar per nosaltres i no per als altres". Ganes de tornar-lo a veure a Vinagreta.