La societat moderna glorifica la productivitat, però darrere dels aplaudiments i els ascensos s'amaga una malaltia silenciosa que arrasa amb carreres, famílies i somnis: el burnout. El psiquiatre Carlos Cenalmor ho sap millor que ningú, perquè ell mateix va caure en aquest pou fosc dues vegades abans de convertir la seva experiència en un mètode de recuperació que avui continua salvant vides. El seu missatge és clar: el descans i la regeneració no s'han de veure com a opcions, sinó com a components essencials per a la salut mental i el rendiment sostenible.
Lluny de ser una simple moda o un terme d'oficina, la síndrome del treballador cremat ha estat reconeguda per l'OMS com una malaltia real, amb conseqüències devastadores per al cos i la ment. El que comença com a entusiasme es transforma en apatia, i el que abans era passió es converteix en malaltia. Cenalmor ho descriu amb cruesa: “un dia descobreixes que ja no gaudeixes ni de la teva feina, ni dels teus amics, ni de la muntanya més bonica del món”.
Burnout: quan la passió es converteix en un parany mortal
El perfil més vulnerable no és el de l'empleat desmotivat, sinó el del treballador apassionat, aquell que ho dona tot per la seva empresa, pels seus pacients o pels seus clients. Paradoxalment, aquesta passió és la gasolina que acaba consumint-los. Segons Cenalmor, molts professionals salten d'una feina a una altra buscant alleujament, però al cap de pocs mesos repeteixen el mateix patró d'estrès laboral excessiu.
El psiquiatre no parla en teoria: ell mateix ho va patir mentre treballava en un dels hospitals més prestigiosos de Madrid. Ho tenia tot —prestigio, pacients i reconeixement—, però va pagar un preu altíssim. “Això va ser per a mi morir d'èxit”, confessa, descrivint com la recerca d'èxits professionals li va prendre la salut, el benestar i fins i tot la felicitat.
El cos emmalalteix quan el descans es converteix en un luxe
L'advertència és clara: el descans no és oci inútil, és un mecanisme biològic indispensable. Durant les hores de son i relaxació, l'organisme activa processos de regeneració cel·lular que prevenen des d'úlceres fins a infarts. "Jo he vist infarts de cor, perforacions intestinals, úlceres, tot produït per l'estrès", relata Cenalmor, subratllant que el problema no és un simple cansament, sinó una bomba de rellotgeria. De fet, en països com Suïssa, els cartells als autobusos ja alerten del "perill burnout", però a Espanya molts continuen normalitzant jornades infinites, correus electrònics de matinada i caps abusius. El més inquietant és que la desconnexió s'ha tornat gairebé impossible en l'era digital: els telèfons mòbils barregen l'àmbit laboral amb el personal, i un simple missatge de WhatsApp n'hi ha prou per arruïnar unes vacances senceres.
Els símptomes del burnout són enganyosos: cansament constant, pèrdua de motivació, irritabilitat i una incapacitat progressiva per gaudir fins i tot del que abans ens apassionava. El senyal més alarmant, diu Cenalmor, és quan ni les vacances aconsegueixen retornar l'energia. Estudis recents confirmen que es necessiten almenys tres setmanes de desconnexió real perquè la ment s'alliberi de la feina.
El psiquiatre recomana estratègies radicals: dos mòbils —un de personal i un altre de laboral—, establir límits clars i entendre que aprendre a descansar és l'única manera de tornar a rendir. “El descans i la regeneració no és una cosa opcional”, és una necessitat fisiològica comparable a alimentar-se o respirar. Així que, el que sembla un advertiment és, en realitat, un ultimàtum: el descans i la regeneració no són opcionals. Ignorar-ho pot costar molt més que una feina... pot costar la vida.