La imatge de Joan Carles baixant d'un iot al seu amagatall d'Abu Dhabi, impedit i recolzat sobre dos escortes, ha aconseguit l'efecte desitjat entre la seva parròquia. Si els 'juancarlistes' ja exigien la tornada del d-emèrit des del mateix moment que va fotre el camp d'Espanya per eludir la possible acció de la justícia, ara que l'han vist decrèpit van embalats. I malgrat que, en moltes ocasions, el seu fan número 1 s'havia quedat sense arguments per defensar-lo, el veterà cronista reial Jaime Peñafiel no pot contenir els seus impulsos. La fotografia el fa cremar per dins. I no hi ha millor defensa que un atac brutal, que és el que ha fet a la seva columna setmanal d'El Mundo. Les víctimes, les de sempre: Felip, el fill Rei, i la dona, Sofía.
Jaime Peñafiel Todo es Mentira / Cuatro
Juan Carlos impedit a Abu Dhabi / Telecinco
Rei Felip amb la Reina Sofía / GTRES
En Jaime parla repetidament de "llàgrimes de sang": les que creu que haurà rajat el fill en veure l'estat del pare a 7.500 quilòmetres. L'assenyala com el gran responsable (juntament amb el President Sánchez i, sense nomenar-los, els seus socis de Podem) del que considera un càstig inhumà, una "venjança". La de Felip, per haver posat la monarquia contra les cordes, però també la de Sofía: "van celebrar amb indiferència el cruel abandonament" marxant de vacances a Palma i "comprant cremes" a un centre comercial. L'odi contra la grega és total, recordant promeses incomplides com "la meva vida és la vida del Rei. No tinc una altra vida", i els episodis de crisis en els que van estar a punt de divorciar-se: "jódete, que no puedes". La dibuixa aferrada a la Corona al preu que sigui: per exemple, suportant les humiliacions i infidelitats del Borbó. I ara que Joan Carles està en el seu pitjor moment, tot lliga: la revenja està servida.
Felip i Letícia a la platja / GTRES
Reina Sofia de compres a Palma a l'estiu de 2020 / GTRES
Joan Carles amb Corinna i el fill Álex / BBC
El periodista s'alinea amb la teoria de l'acarnissament contra el que considera, pràcticament, un ciutadà com la resta de mortals. Si així fos, hauria pagat fa molt de temps les seves malifetes. I no ho va fer, ni ho ha fet, perquè se'l considera un ésser especial, un Rei. D'això no se'n parla al text. Sí acaba, és clar, amb les esmentades llàgrimes de sang, en cas de que el pare i el marit mori lluny de casa, a "l'exili", tal i com va néixer. Això sí "encara els queden sentiments".