El pas de Pablo Urdangarin pel Barça d'handbol es recordarà amb més pena que glòria. El fill d'Iñaki va seguir les passes del seu pare i va vestir la samarreta blaugrana, però la realitat ens indica que la seva rellevància al club ha estat ben diferent. Gairebé inexistent en el cas del jove, podríem dir. Mentre el seu pare va esdevenir llegenda d'aquest esport, amb la seva samarreta encara penjada del Palau Blaugrana després de 14 temporades de glòria, tot i els nombrosos escàndols i el seu pas per presó, la samarreta del fill no penjarà ni dels lavabos del pavelló. Durant dues temporades ha alternat el filial amb el primer equip, però als seus 22 anys no ha tingut el talent suficient com per enamorar els aficionats i la directiva, que li han ensenyat la porta de sortida. No renova i marxa cap al Granollers, on entrenarà i jugarà a 50 quilòmetres de distància de casa seva a Sant Joan Despí i de la seva nòvia Johanna Zott.
Pablo Urdangarin no tindrà la seva samarreta blaugrana penjada al Palau. I de fet, parlant de samarretes, se'l va veure amb una samarreta del club rival del Barça, l'Handbol Granollers. Una samarreta blanca. Anatema a Can Barça. Pablo traint els colors. Iñaki de còmplice. Tants anys culers per acabar així. És clar que pitjor seria fent el panoli com el seu pare en una imatge que van captar les càmeres picant al porter automàtic d'on viu el seu fill i ajupint-se perquè el veiés la càmera.
El colofó al pas poc exitós del fill de la infanta per l'handbol culer ha tingut lloc aquest dijous al vespre al Palau. El Barça posava el punt i final a la Lliga Asobal amb l'últim partit del campionat, a casa contra l'Ademar. Nova victòria i ple històric, guanyant tots els partits. El darrer, per una nova i contundent tova, 43 a 30. Els de Carlos Ortega no han tingut pietat dels rivals i han guanyat els 30 partits disputats. Una bogeria. Ara el Barça farà les maletes per anar cap a Colònia, on disputaran la Final Four per veure si poden aconseguir una nova Copa d'Europa. Abans, però, aprofitant el partit d'ahir, es va fer un merescudíssim homenatge a dos jugadors que marxen, Ludovic Fàbregas i Artur Parera, que no continuaran al club la pròxima temporada.
El 72 i el 33 han posat la cirereta perfecta a la nit d'ahir, un comiat emotiu, rebent una samarreta de record per part del club. Llàgrimes als ulls de Fàbregas, "ha sido un orgullo lucir la camiseta del Barça y quiero dar las gracias al Palau Blaugrana que siempre nos ha animado" i emoció de Parera: "He vivido unos años muy felices". Curiosament, a Pablo Urdangarin no hi ha hagut cap comiat igual. Ni samarreta ni discursos en el seu honor ni res de res. I això que també marxa. Un ninguneig que demostra que ningú el trobarà a faltar, tot i els sis gols que va marcar en el partit d'ahir.