La visita d'Estat a Holanda fa dies que acabava oficialment, però el tema encara belluga. Reis holandesos i espanyols han tornat a la seva rutina habitual, amb Felip VI i Letícia celebrant el 23 d'abril i el Dia del Llibre, que no pròpiament Sant Jordi, amb el lliurament del premi Cervantes a Luis Mateo Díez. Un acte cultureta és sempre un territori amable per la reina espanyola, li encanta xerrar amb escriptors, cantants i figures de les arts. La cita d'aquest dimarts era, per tant, de les que venen de gust, malgrat el tràngol d'haver de compartir temps i espai amb VIPS que no serien de la seva corda, com algunes figures polítiques. En tot cas, un escenari còmode, difícil ensopegar. Cosa molt necessària per a ella i els seus problemes als peus, i que s'han manifestat de manera aguda a Amsterdam.
Pel que fa a la banda holandesa, Màxima també ha recuperat la seva agenda. L'argentina desprèn sempre una llum i una proximitat que són l'enveja de la Casa Reial espanyola. No hi ha color. L'hem vista radiant i exultant, riallera com mai, durant la visita a una localitat de la geografia dels Països Baixos, Waalwijk, de 50.000 habitants. Allà hi ha un museu molt particular, el Schoenenkwartier. I coses de l'agenda, ha coincidit l'excursió a les seves instal·lacions amb la ressaca de tot el viscut al costat dels homòlegs espanyols. Segur que l'escena de Letícia atenent el besamans en un tamboret, incapaç de suportar el dolor dels peus per abusar dels talons extrems, encara volta la ment de dona de Guillem. Durant el sopar de gala, algunes expressions descrivien l'estupefacció de l'incident.
Per a aquells que no sàpiguen neerlandès, el Schoenenkwartier és un museu del calçat. El malson d'una Letícia que somia de caminar descalça sobre núvols, sense sentir cap pressió, inflamació ni mal espantós pel neuroma de Morton ni la metatarsàlgia que li roba la son. Sí, el calçat és un dels complements que més agrada a la consort, però també s'han convertit en els més perillosos. Fa anys que lluita contra les molèsties, però no acaba d'optar per la decisió més radical i assenyada: abandonar les altures, els stilettos i aquest univers de calçat. Baixar a la terra. A la normalitat. Ella no, jo**da pero contenta, ja saben. Amb perdó. Ara, durant una temporada, ha de rebaixar alguns centímetres. És això o passar per quiròfan.
Amb tots aquests antecedents, veure la reina Màxima petant-se de riure amb unes quants sabates a les mans no passa desapercebut. Les comparacions entre totes dues monarques són recurrents, és un dels esports favorits dels cronistes royals. I clar, just després de la catàstrofe protocol·lària per la salut exigua de la representant pàtria, el gest s'entén des d'una òptica de descortesia total. D'hostilitat, una vegada més, de l'argentina desagraïda. Tot això dit amb la màxima ironia, clar, perquè en realitat, les fotos de Màxima són magnífiques i transmeten naturalitat. Tampoc demanem més a reis i reines: ja que els paguem la festa, si més no que no provoquin vergonya. La Màxima domina l'ofici. És així.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!