Això que diuen "l'alegria va per barris" és ben cert, i feridor, quan compares els estats d'ànim de les monarquies europees. A Dinamarca, Espanya i Anglaterra estan vivint una etapa especialment convulsa, mentre que altres homòlegs miren l'espectacle des de la barrera, amb expectació, crispetes i xiuxiuejant "que no em passi a mi, si us plau". Podria ser el cas de la Casa Reial holandesa, on es respira una tranquil·litat aparent, només esquitxada per amenaces mafioses pel·liculeres i alguns testimonis que dibuixen a la reina Màxima com a una interessada, que va buscar casar-se amb Guillem d'Holanda per totes les vies possibles. Bé, això és una minúcia al costat d'una abdicació per banyes, d'una crisi de salut salvatge o, naturalment, d'un escàndol tan tèrbol com el de Jaime del Burgo. I els gestos ho reflecteixen de manera crua.
Letícia, però també Felip VI, estan passant per grans dificultats per l'ofensiva del navarrès. No és cap secret. Tampoc ho és que la consigna és aparentar normalitat. Però clar, si t'has passat la vida sense ser gaire normal, quan forces la màquina per intentar-ho, tot s'ensorra. I acaben saltant les costures, com ara el reguitzell de males cares, gestos de desaprovació i separació física cada cop més evident entre el matrimoni reial. La paraula crisi llueix com un neó de bar de carretera a Zarzuela. La de divorci fa pampallugues de tant en tant.
L'operació de blanqueig d'imatge està requerint esforços importants per part de la reina i del seu marit. L'exposició pública està limitada, no hi ha temps per a gaires floritures. Tampoc és que mai hagi estat l'especialitat de la casa, com tampoc la naturalitat, la simpatia, la proximitat. Es posin com es posin, els reis no destaquen per semblar normals. Més aviat, tot el contrari. Fan coses rares. I quan baixen "al fang" acostumen a emanar una flaire antinatural que desenganxa. Ara bé, això no vol dir que no ho intentin. Com ahir, a Barcelona, després de visitar la prestigiosa firma Puig. Encaixar la mà amb tres desenes de fans random i au, vinga, feina feta. Quedar bé a la foto. Una de pobre. Especialment perquè Màxima t'acaba de passar la mà per la cara, i amb un somriure que no li cap als llavis. Per alguna cosa serà.
L'argentina-holandesa visitava un projecte social a la petita localitat de Sassenheim, i cada gest denota actitud i interès. Que sí, que és una reina com l'altra, i que el paper és precisament fer un paper. Però de la mateixa manera que existeixen els Òscars, aquí tenim uns premis per a qui fa bé la feina royal. Per als que no en convencen, gens ni mica. Màxima l'ha guanyat té i és l'enveja de Letícia: té tot el que ella en desitjaria i, sobretot, no té un escàndol a l'habitació que li impedeix somriure (o intentar-ho) amb normalitat. Està noquejada.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!