La rivalitat entre Carolina de Mònaco i la seva cunyada, la princesa Charlène, ha estat objecte d'especulació durant anys. Tanmateix, recents informes indiquen que aquesta tensió s'ha manifestat de manera tangible en l'accés a les joies històriques de la Casa Grimaldi. Segons un article de La Razón, Carolina de Mònaco manté sota la seva custòdia el joier real, compost per peces d'incalculable valor històric i simbòlic. Aquestes joies, que inclouen tiares, collarets i fermalls, han estat tradicionalment utilitzades per les dones de la família en esdeveniments oficials. Tanmateix, Charlène ha estat exclosa del seu ús, optant per lluir peces modernes i personals en les seves aparicions públiques.

L'exclusió de Charlène del joier real no només reflecteix una qüestió de protocol, sinó també una lluita de poder dins de la família. Carolina, com a filla gran del príncep Rainier III i Grace Kelly, ha exercit un paper destacat en la vida pública del principat, especialment durant les absències de Charlène per motius de salut. Aquest protagonisme ha reforçat la seva posició com a guardiana de les tradicions familiars, incloent-hi el control sobre les joies històriques.

La tiara 'Ocean' és una de les joies més emblemàtiques i importants de Charlène

La tiara 'Ocean', regal de noces del príncep Albert a Charlène, és una de les poques peces significatives que posseeix la princesa consort. Dissenyada per Van Cleef & Arpels, aquesta tiara pot transformar-se en collaret i simbolitza la passió de Charlène pel mar, reflectint el seu passat com a nedadora olímpica.

Una relació poc propera entre Carolina i Charlène

La relació entre ambdues princeses ha estat descrita com a distant. Durant esdeveniments oficials, la interacció entre Carolina i Charlène és mínima, i les mirades fredes i la falta de gestos d'afecte són evidents. A més, s'ha informat que Carolina ha acusat a Charlène de ser una mala mare i d'allunyar els seus fills del príncep Albert, el que ha intensificat encara més les tensions familiars. En contrast, Charlène ha trobat suport en Estefanía de Mònaco, amb qui ha enfortit llaços en els últims anys. La presència d'Estefanía en esdeveniments organitzats per la Fundació Princesa Charlène suggereix una aliança inesperada dins de la família Grimaldi.

El control del joier real per part de Carolina i l'exclusió de Charlène reflecteixen les complexes dinàmiques de poder i tradició a la Casa Grimaldi. Mentrestant, la princesa consort continua forjant la seva pròpia identitat dins del principat, utilitzant les seves pròpies joies i enfortint aliances que podrien redefinir el seu paper en el futur. La situació planteja preguntes sobre l'evolució de les monarquies modernes i com les tradicions s'adapten (o resisteixen) als canvis generacionals i personals. A Mònaco, les joies no només adornen, sinó que també simbolitzen el poder, la història i les intricades relacions familiars que defineixen la reialesa.