Un dels documentals més impressionants que s'han vist les darreres setmanes ha estat, sense cap mena de dubte, el que es va emetre fa uns dies al Sense ficció de 3Cat, un documental sobre una de les bandes més icòniques del nostre país: Sopa de cabra. Tornar enrere. Indispensable document que ens acostava a un grup que ha format part de les vides de moltes generacions diferents, amb himnes de la música rock (L'Empordà, Camins, El Boig de la ciutat, El far del sud, Sota una estrella, Mai trobaràs, Si et quedes amb mi, Podré tornar enrere...), i on no tot era harmonia i un camí de roses: "mai ha sigut un grup d'amics. No quedem mai. No sé qui ha tingut la idea de posar-nos en una cuina amb ganivets", deien en Gerard Quintana, en Josep Thió, en Cuco Lisicic i en Pepe Bosch (en Joan 'Ninyín' Cardona va morir l'any 2002 als 42 anys per culpa d'un càncer).
Un Gerard Quintana que acaba de passar per un espai imprescindible de la ràdio, la secció 'L'Eclipsi' d'El Suplement de Catalunya Ràdio, els caps de setmana amb el Roger Escapa. Un espai on xerrar pausadament, on obrir-se i deixar-se anar i parlar de les nits tòrrides, dels dies, de l'amor, de la mort, de la festa o del que calgui. Un eclipsi on, com no podia ser d'una altra manera, Quintana va ser rebut amb un pertinent "Bona nit, malparit", per part del locutor. I a partir d'aquí, via lliure per deixar-se anar. Un Gerard que fa dos mesos que s'ha mudat a viure al barri de Gràcia de Barcelona, "m'estic acostumant al brogit constant", fart de rodalies (ell vivia abans a Ocata), "el meu rècord va ser el 2007, quan vaig estar 7 hores i 20 minuts per fer Clot-Girona".
Un Gerard que mira enrere i recorda fins i tot un dels seus primers amors d'estiu, de joventut, quan era un noi de 12 anys i es va enamorar d'una noia holandesa. "Sempre t'han agradat les dones, a tu, o has estat obert a tot?", li pregunten Escapa. Quintana respon que "m'he enamorat d'homes, també. Hi ha homes dels que un es pot enamorar. T'enamores d'una persona. Després sí que hi ha el component animal". "I t'han atret físicament també els homes?". I ell ho té claríssim: "Alguns, sí. Sí, sí. Mira, ahir li vaig enviar una foto, en una caixa que tenia perduda, al Paul Fuster, un tio que sempre l'havia trobat sexy i atractiu. I el Xarim Aresté, amb el que he viscut, també l'he trobat sempre sexy i atractiu. Però bé, ens hem respectat. Ell té altres gustos".
Li pregunten si "no fins al punt d'haver tingut mai cap affaire?", i ell nega la major: "No, no". "I has tingut mai una relació seriosa amb un home, de parella?"..., li pregunten. "No, he tingut molts companys, amb els que he viscut i he tingut relacions molt fraternals, molt intenses, però recordo més de joventut, aquell esguariment, jo anava a una escola que eren tot nens. Els primers tocaments i contactes físics, és amb gent del teu sexe. Va haver-hi un temps que vaig dubtar: 'Cap on tirarem?'". Una conversa deliciosa, on també han parlat de l'enyorat Carles Sabater ("No he plorat mai tant davant d'un mort"):
Gerard Quintana, meravellós. Un plaer escoltar-lo sempre, quan canta, o quan parla.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!