Joan Carles I viu amb una por constant. L'emèrit és molt conscient que el final és cada vegada més a prop. Als seus 87 anys, les operacions i tractaments no li han tornat la mobilitat que somiava. Cada pocs mesos torna a Espanya per sotmetre's a teràpies de medicina regenerativa, amb injeccions de cèl·lules mare i plaquetes. Però res no funciona com ell vol. El que de veritat l'aterreix és acabar en cadira de rodes, la imatge de debilitat que mai no ha volgut donar. No suporta que algú capti aquesta fotografia que posaria punt final a la seva llegenda d'home fort.
El pare de Felip VI ja va assumir fa temps que va deixar de pertànyer a la Corona. Ha patit la condemna més dura per a un rei: l'exili. Va sortir d'Espanya per la porta posterior, esborrant de cop els llums d'un regnat de més de quaranta anys. I això tindrà conseqüències fins i tot en el seu comiat. L'exmonarca somia amb un funeral d'Estat, com el d'Isabel II, però el seu s'assemblarà més al de Constantí de Grècia, cunyat incòmode de la família, amb discreció i poc mediàtic.
Joan Carles I està molt preocupat pel dia del seu enterrament
Ell imagina una cosa gran: un seguici solemne, canons disparant, com el que se li va rendir al seu pare, senyor Joan de Borbó. El seu taüt portat en un carro d'artilleria fins al Escorial, envoltat de ciutadans acomiadant-lo. Però la realitat és una altra. Després de la seva abdicació, Joan Carles ja no és rei. Oficialment se li tracta com a Príncep d'Astúries. Segons el protocol, el Govern decidirà quins honors mereix, encara que la Casa Reial prefereix un adeu més discret, gairebé íntim. Tot i així, els honors militars seran inevitables: l'uniforme sempre l'acompanyarà.
El gran desig de l'emèrit és descansar al Panteó dels Reis al Escorial. Ja ho ha demanat a Felip VI. Però no passarà. I no perquè sigui emèrit, sinó perquè el Panteó és ple. No queda buit. Sofia, a més, mai no va voler compartir aquest espai. Així que la idea d'enterrar-se junts allà ja no existeix. S'ha plantejat ampliar el mausoleu, encara que també cobra força una altra opció: començar de zero, obrir un nou lloc de repòs per a la generació de Felip i Letícia, allunyats de les ombres del passat.
Un final discret per a un rei que sempre va somiar amb la grandesa.
