Felip VI, abans de casar-se amb Letícia Ortiz, va tenir diverses relacions sentimentals que van despertar un enorme interès mediàtic. Gigi Howard, Eva Sannum o Isabel Sartorius van formar part de la seva vida, totes elles plebees, una cosa que mai no va agradar a Zarzuela. El llavors príncep s'enamorava de dones que no pertanyien a la reialesa, però el seu entorn no estava disposat a acceptar una futura reina sense sang blava. Darrere de les maniobres que van acabar amb aquelles històries estava sempre l'ombra dels seus propis pares: Joan Carles I i, sobretot, la reina Sofia.
L'estratègia era clara: pressionar mediàticament a les parelles de Felip fins que la situació resultés insostenible. L'objectiu, forçar una ruptura que mantingués lliure l'hereu per a un enllaç que pogués reforçar aliances dinàstiques. El mateix Joan Carles, a través de contactes i filtracions, va permetre que sortissin a la llum informacions comprometedores de les joves. La pressió mediàtica es va convertir en una eina de desgast implacable.
De totes aquelles relacions, la que més a prop va ser d'alterar el futur de la monarquia espanyola va ser la que va mantenir amb Isabel Sartorius. Felip estava veritablement enamorat d'ella, tant que el seu entorn va arribar a témer que pogués convertir-se en la futura reina consort. Tanmateix, aquesta història va acabar abruptament, i la mà de Sofia va ser decisiva.
Segons va transcendir en el seu moment, la reina Sofia no va dubtar a apartar el seu fill de Sartorius quan es va confirmar un fet que resultava inacceptable per a la família reial: la seva mare estava sota investigació per la seva presumpta implicació en una xarxa vinculada al tràfic de cocaïna. Aquella relació amb la "beautiful people" i els rumors de consum de droga van acabar per dinamitar qualsevol possibilitat. La notícia va caure com una bomba en Zarzuela. Per a Sofia era impensable que el futur de la Corona pogués veure's associat, encara que fos indirectament, amb un escàndol de narcotràfic.
Isabel Sartorius confessa el calvari que va passar en aquella època
La intervenció va ser taxativa. Sofia va parlar amb el seu fill i li va deixar clar que aquella relació no podia continuar. No es tractava només d'una qüestió de sang blava, sinó de preservar la imatge de la institució en un moment en què la monarquia ja començava a enfrontar-se a crítiques per la seva falta de transparència. Felip, encara jove i influenciable, va acatar les pressions familiars.
Amb el pas dels anys, Isabel Sartorius va reconèixer el calvari que va suposar per a ella l'atenció mediàtica i com la seva vida va quedar marcada per aquell festeig. El que per a Felip va ser un amor de joventut truncat, per a Sofia es va convertir en una batalla guanyada: impedir que una dona amb un passat familiar controvertit arribés a ser reina d'Espanya.
"Amb 14 anys sortia de l'escola i la meva mare m'enviava a comprar droga", va reconèixer Isabel. "La meva mare ha estat l'eix de la meva vida, la va condicionar d'una manera determinant. Estàvem tan unides, la volia i em preocupava tant, que em vaig lligar a ella. Després, aquesta unió tan intensa ens va enredar per complet i va deixar en mi la llavor d'un trastorn que marcaria el meu futur. Amb el pas del temps vaig descobrir que el que se m'acudia tenia un nom: codependència, i que els hàbits que havia anat adquirint gairebé sense adonar-me'n formaven part d'un trastorn que patim milions de persones al món".
