Irene de Grècia, la 'tía Pecu', amargada pel seu cunyat Joan Carles, no el pot veure

Aquests dies convulsos per a la reina Sofia, amb ingressos hospitalaris, vies intravenoses i situacions inquietants, hem trobat a faltar a dues persones molt rellevants a la vida de la grega. Joan Carles, el seu marit, i Irene, la seva germana. Són casos totalment oposats, l'emèrit passa d'ella com del tifus des de fa dècades, mentre que la 'Tía Pecu', inseparable de la mare de Felip des de fa 40 anys, l'ha esperat a Zarzuela perquè el seu estat tampoc és el més ideal per visitar clíniques ni malalts. No se'ls ha vist per la Ruber Internacional, i millor deixar-ho estar. Això podria haver provocat encontres molt incòmodes, que s'obrissin conflictes pendents. I tot sense la vigilància de Sofia. Alt risc.

La Irene no suporta el seu cunyat, i té motius de sobra per no variar la seva actitud. S'ha menjat de ben a prop les calamitats que ha fet passar a la seva germana, la infidelitat descarada, despietada i infinita. El menyspreu absolut per la persona que tenia al seu costat, i de la que mai no va ser valent per divorciar-se de manera honorable. Però no és només això, també és personal. Si 'La Pecu' acabarà els seus dies a Madrid, sense més família que la seva germana i en una posició frustrant, és també per obra i gràcia de Joan Carles de Borbó, que no ha deixat de tocar el que no sona a la seva família política. Sorprèn, la veritat, que no s'hagi volgut perdre els funerals i enterrament de Constantí II, després de fer-los la guitza tant de temps. 

Pilar Eyre, eminència de la crònica reial, recorda perfectament què va passar entre l'estranya parella, quin va ser el conflicte que va fer partir peres per sempre més. El resum? Que si Irene és soltera empedreïda és gràcies o, millor dit, per culpa de l'actitud fatxenda, agressiva i intervencionista d'un rei que es pensava superior a la resta. Resulta que la germana de Sofia va fer match amb un personatge que, anys més tard, triomfaria en l'arena aristocràtica: Jesús Aguirre. Aquest exmossèn jesuïta comparteix passió amb les gregues, la música clàssica. Exdirector de Música i Dansa del ministeri de Cultura, Aguirre va començar a tenir vincles amistosos amb la Irene. Es van disparar els rumors d'una possible incorporació imminent a l'univers royal. Per fi una parella, el gran anhel de l'hel·lena, a qui sempre havien aixafat la guitarra amb anteriors pretendents. S'equivocava. Aquest tampoc quallaria.

Joan Carles va ser conscient del flirteig entre grega i exreligiós, i va etzibar en Jesús: "Deja en paz a mi cuñada, que es una inocente y todo se lo cree... No la enredes, no quiero que vuelvas a llamarla". Un advertiment que va espantar el paio, clar, no volia problemes amb el totpoderós Borbó. Per això va desaparèixer d'escena, començant a alternar amb Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. Aquesta no es va escapar. En 4 mesos, al sac. Irene, en ser conscient de la jugada, s'enfilava per les parets. I amb raó: abans li havia fet el mateix amb un cosí, Gonzaló de Borbón, al que considerava un "golfo", deia Eyre. Com seria la perla, si en Juancar el titllava així. Va amenaçar el seu familiar, sense vaselina ni res: “Si sigues adelante con mi cuñada, te expulsaré de España”. Mira qui ha acabat, finalment, fora del seu regne i sense poder trepitjar casa seva. Podrit de diners, però és tot el que li queda. Què trist.