Abans de l'arribada de George, la monarquia britànica navegava en un mar d'incerteses respecte a la línia de successió. Sobretot, per les implicacions que certs canvis podrien portar en la tradició i l'estructura del Regne Unit. La figura de Carles III era conscient d'aquests desafiaments. La preocupació principal de l'hereu al tron girava entorn de què passaria si el futur rei, el seu fill Guillem, tingués una filla en lloc d'un fill home, la qual cosa podria alterar alguns aspectes legals, religiosos i familiars que envoltaven la successió.

George, fill de Guillem i Kate Middleton, va néixer el 2013 i va representar un moment d'alegria per a la família reia i, en particular, per a Carles III, que en aquest llavors encara no havia ascendit al tron. L'arribada del primogènit de la parella real no només va portar felicitat a milions de seguidors a tot el món, sinó que també va posar fi a moltes de les inquietuds que l'actual sobirà tenia respecte a la línia de successió. La importància del naixement del pròxim príncep residia que assegurava la continuïtat de la línia hereditària en la forma habitual. S'evitava així un escenari que podria haver generat una sèrie de complicacions legals i religioses, tal com relata Valentine Low al seu llibre Poder i Palau.

Carles III s'estava assessorant abans de l'arribada de George

Low, reconegut periodista britànic amb una trajectòria en mitjans com The London Evening Standard i The Times, revela a la seva obra certs fets importants. Va narrar que, el 2012, el royal va convidar a Richard Heaton, llavors secretari del Gabinet, a la seva residència per discutir diversos assumptes. Tanmateix, durant aquesta reunió, la conversa es va centrar en un tema delicat: la Llei de Successió a la Corona. En particular, va expressar la seva preocupació sobre què es produiria si Guillem tingués una filla en lloc d'un fill.

El Regne Unit no aplica la Llei Sàlica, que en la seva versió original prohibia a les dones heretar el tron i que encara regeix en alguns països europeus. L'interès de Carles se centrava en com una futura hereva femenina podria influir en la continuïtat del cognom Windsor. En prendre el cognom del seu espòs en casar-se, el que significa la possible desaparició del nom real. A més, existien preocupacions sobre si una dona en aquesta posició podria casar-se amb un catòlic, situació que posaria en dubte la pràctica de l'Església d'Anglaterra, i com això afectaria els títols i privilegis.

Aquestes inquietuds, que el 2012 semblaven merament especulatives, es van mantenir en l'ombra fins que el naixement de George va aclarir el futur. Amb la seva arribada, el jove príncep es va convertir en el tercer successor en una línia encapçalada pel seu avi i seguida pel seu pare. Després de la mort de la reina Isabel II, George es va posicionar en una posició encara més propera a la corona. George té un llarg camí per recórrer i, irònicament, a ell el preocupen els mateixos dilemes que a Carles III quan assumeixi el comandament. Així, les decisions estratègiques en la família poden tenir un impacte profund en l'estabilitat d'una institució tan emblemàtica com la monarquia britànica.