Poques històries de la reialesa britànica han generat tanta fascinació com la tempestuosa relació entre Carles III i Diana de Gal·les. Avui, dècades després de la seva tràgica mort, noves declaracions tornen a posar en dubte la imatge de l'actual monarca. El biògraf Andrew Morton, confident de Lady Di, ha desempolsegat els records més tensos d'aquells anys, pintant un retrat inquietant d'un espòs que, segons ell, li va donar motius de sobra per desconfiar, mantenint la princesa en un permanent estat d'alerta, provocat per gestos i actituds que, lluny de ser innocents, semblaven calculats per soscavar la seva estabilitat emocional.
Morton, autor del llibre "Diana: La seva veritable història", va ser l'encarregat de canalitzar les confessions privades de la princesa, enregistraments que van destapar un matrimoni omplert d'infidelitats, humiliacions i l'ombra omnipresent de Camilla Parker Bowles. Ara, en la seva recent entrevista amb la revista Madame Le Figaro, l'escriptor rememora com va rebre aquells testimonis que sacsejarien a la monarquia britànica, desencadenant un dels divorcis més sonats del segle XX.
Les proves que van convèncer Morton que Diana no exagerava
Morton assegura que al principi va dubtar de la magnitud del que Diana li explicava. Però aviat va trobar indicis irrefutables que apuntaven que Carlos i Camilla Parker Bowles mantenien un vincle molt més íntim del que el Palau admetia. L'anècdota que més va impactar a l'escriptor es va produir quan el llavors príncep de Gal·les va patir un accident durant un partit de polo: mentre la princesa es desplaçava de Kensington a l'hospital, Camilla va ser la primera en arribar per acompanyar-lo.
Segons Morton, el mateix equip de seguretat de la família reial va coordinar discretament la sortida de Camilla abans que arribés Diana, el que va reforçar en la princesa la sensació que tot un sistema estava conspirant a la seva esquena. Lluny de la imatge de "princesa inestable" que certs sectors van intentar projectar, el biògraf insisteix que Diana sempre va conservar la lucidesa i que la seva desconfiança no era fruit de la imaginació, sinó de vivències concretes i doloroses.
Una dona valenta que mai no va perdre el control
Morton descriu a Diana com una persona profundament empàtica, capaç d'apropar-se a qualsevol sense incomodar-lo, i amb un coratge inusual per enfrontar la institució més poderosa del Regne Unit. Encara que va passar períodes foscos marcats per la bulímia i la solitud, la princesa mantenia un sentit de l'humor agut i una resiliència heretada, segons ella, de la seva mare Frances Shand Kydd.
Fins i tot en els moments més durs, Diana trobava llum al seu paper de mare. Els seus fills, Guillem i Harry, eren el seu refugi emocional, i va ser per ells que va suportar anys de tensions dins de "La Firma". Morton recorda que la princesa tenia la capacitat de distanciar-se emocionalment dels problemes, la qual cosa li permetia seguir endavant malgrat la pressió mediàtica i la fredor del seu marit.
En definitiva, els nous testimonis reobren un capítol incòmode per a la Casa de Windsor. Andrew Morton no només reivindica el seny de Diana, sinó que deixa entreveure que l'actual figura de Carles III està construïda sobre fonaments d'escàndol i dolor silenciós. I encara que el Palau insisteixi a girar full, l'ombra de la princesa del poble continua projectant-se sobre la monarquia britànica, recordant al món que darrere de la Corona hi ha una història que el rei preferiria enterrar.