Ana García Obregón segueix el seu procés de reconstrucció emocional per la mort del seu fill Álex, víctima d'un càncer d'ossos, amb només 27 anys. Una tragèdia que la va destrossar sense pal·liatius. Han passat dos anys i mig i l'actriu madrilenya ha vessat un oceà de llàgrimes. Els seus missatges a les xarxes socials han estat colpidors, brutals, d'una cruesa i una tristesa infinites. La feina ha estat una de les poques vies d'escapament que ha trobat per mitigar la pena i el dol, malgrat que només era una tireta intentant contenir una hemorràgia colossal. En tornar a casa i a la seva quotidianitat, l'Ana acabava trencada, inconsolable. Tampoc ha ajudat l'estat de salut dels seus pares: la mare moria un any després de l'Álex, mentre que el pare ho feia aquest passat mes de setembre. Una ratxa duríssima i que ha capitalitzat les seves manifestacions públiques, tret d'alguna excepció.
Una com la que hem trobat aquests dies al seu compte a Instagram, i en la que volia retre homenatge a la reina Sofia, que el passat dia 2 de novembre feia 84 anys. En qüestions ideològiques, Obregón és una monàrquica convençuda. I de la vella escola, per dir-ho d'alguna manera. Del regnat de Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia, en línia amb el seu ex Alessandro Lequio, nebot-nét de l'emèrit fugit a Abu Dhabi. De fet el peculiar matrimoni reial va ser dels primers en trucar-la per oferir-li el seu condol per la mort del fill. Cosa que no va passar, però, amb els actuals dipositaris de la Corona, que es van limitar a enviar-li un telegrama. Un gest que l'actriu no passa per alt. Especialment pel que fa a Letícia. Sembla que no seria la seva persona favorita: tampoc oblida aquell famós incident a la Catedral de Palma, amb Ortiz humiliant la seva sogra.
La publicació d'Ana Obregón és un elogi de la reina Sofía, però també una galeta sense miraments a la seva jove. Letícia surt malparada, insinuant que és una frívola, que només té afany de protagonisme i que es preocupa més de la moda i l'estètica que del que realment importa. Ho diu precisament quan encara ens estem empassant l'engrut cortesà sobre la faldilla amb un forat al genoll que la reina va lluir a Tudela, o l'escot interminable ensenyant la seva esquena musculadíssima al Teatro Real de Madrid, etcètera, etcètera. Aquest és el text en qüestió, jutgin si és una bufetada o no. "Para mí siempre serás la Reina de este país por tu bondad, solidaridad, autenticidad y por tu cero afán de protagonismo. Por eso siempre recordaremos más tu extraordinaria labor humanitaria que tus estilismos". El nostre veredicte és indiscutible. K.O. i a la lona.
La dèria de la consort amb lluir-se en cada ocasió li passa factura, també entre els suposats defensors del règim monàrquic. En comptes de seguir exemples com el de la reina Màxima d'Holanda, ella dobla l'aposta en cada ocasió. Ara bé, resulta paradoxal que la crítica se la faci Ana Obregón, una dona que ha viscut durant molt de temps del seu físic, dels seus modelets, fins i tot dels seus biquinis. Té tela la cosa. És la reina del posado veraniego: sense ella, no hi havia estiu a les espanyes. Però vaja, que acceptem pulpo como animal de compañía.
La vella guàrdia ataca de nou. Letícia, vigila l'esquena, que els punyals volen.