Xavier Bonastre és un tipus sensacional. L'extraordinari periodista esportiu, tota la vida a TV3, és un dels tipus més estimats de Televisió de Catalunya. Fa dècades que ens acosta la informació esportiva, fent narracions de tenis o participant en diferents programes d'esports de la casa. Fa uns anys, ens va deixar a tots amb un ai al cor quan va patir una malaltia que el va dur a quiròfan, on li van salvar la vida (de fet, va dir, literalment, que "He tornat a la vida" i li van dir a la seva dona Mònica que "es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri. Vaig haver de reaprendre a caminar. Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Però no era la meva hora i he tornat"). Ara, ja totalment recuperat, i després d'anunciar fa uns mesos que deixava de narrar partits de tenis, encara el veiem per TV3 fent el que millor sap, i nosaltres que ens n'alegrem.
Aquí veiem el Xavi fent una de les dues coses que més li agraden al món, família a banda: fer la seva feina i comunicar a la tele. Però al Bonastre, el que li dona també la vida, el que el fa veritablement feliç, és posar-se les sabatilles esportives, els pantalons curts i a fer quilòmetres, a córrer en alguna de les desenes de curses on ha participat tota la seva vida. I és que el periodista va tenir un problema de genoll, de menisc, que el va dur a haver d'anar amb crosses i a fer-se una "artroscòpia de genoll. En principi, menisc solucionat. Ara, recuperació. Molt agraït al Dr. Raúl Torres i la gran Sandra Majoral i a l’Hospital de l’Esperança" i a fer molta recuperació a casa per tal de tornar a donar guerra a les curses.
I finalment, després d'una llarga espera, gairebé com un part, el Xavi ha pogut tornar a participar en una cursa. Ni més ni menys que la cursa número 904, que es diu aviat, de la seva vida. "9 mesos i 6 dies després he tornat a fer una cursa. Han estat els 5 quilòmetres de La Llagosta. Temps molt millor del que m’esperava: 26:48. Pensava que difícilment baixaria dels 30 minuts. I mira! Cursa número 904. LaSansi". Bonastre, amb una protecció especial pel genoll que s'està recuperant, i visiblement esgotat després de l'esforç, feia, això sí, una cara de felicitat màxima un cop ha travessat la línia d'arribada. És el que té poder tornar a córrer, poder tornar a sentir aquella eufòria cada vegada que va fent quilòmetres i aconsegueix acabar una nova cursa.
Xavi Bonastre, meravellós. A per la cursa 905, segur que aleshores, ja estarà molt més recuperat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!