Les agressions i incidents de caràcter islamòfob han augmentat al llarg de l'any passat fonamentalment a través de les xarxes socials, i Catalunya és la comunitat que més atacs ha registrat cap als musulmans, amb especial virulència després dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp).

Aquesta és una de les principals conclusions del quart Informe Anual de la Islamofòbia a Espanya, realitzat per la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia presentat avui i que ha documentat un total de 546 incidents al llarg del 2017, la majoria d'ells en mitjans en línia i xarxes socials.

Catalunya segueix sent la comunitat autònoma en la qual més atacs es registren i, dels 160 incidents en mitjans urbans a tot Espanya, gairebé el 32 % van tenir lloc en aquesta regió, xifres que els autors de l'informe vinculen amb els atemptats d'agost, si bé adverteixen que es tracta d'una comunitat "conflictiva" amb polítiques poc integradores.

Així, Bárbara Ruiz, coordinadora de l'informe, ha destacat les dificultats imposades per Catalunya a l'hora d'obrir noves mesquites per a les quals se cedeixen espais en polígons industrials molt allunyats del centre de les ciutats, així com les múltiples manifestacions de veïns, amb "cassolades" posicionant-se en contra de l'obertura d'aquests llocs de culte.

En general, entre els objectius dels atacs estan en primer lloc les dones musulmanes, a les quals és més fàcil d'identificar per l'ús del hijab i també són freqüents els atacs als menors i a les mesquites (a través de còctels molotov, amb caps de porc o amb pintades fetes amb sang de porc)