L’Audiència de València ha atès la petició d’un dels acusats de l'operació Pànzer, Pedro Cuevas Silvestre, perquè se li retornés tot el material amb simbologia nazi que els agents de la Guàrdia Civil li van requisar el 2005. Cuevas és conegut perquè va ser condemnat el 1993 per l’assassinat del jove independentista i antifeixista Guillem Agulló a Montanejos (Alt Millars). 

Fa unes setmanes, el jutjat va tancar el cas de l'operació Pànzer, portada a terme el 2005 i que va acabar amb l'absolució dels 18 encausats del Frente Antisistema, de pertinença a grup armat i tinença il·lícita d’armes. Les proves que els inculpaven eren bàsicament escoltes telefòniques que van ser descartades, i bona part del material confiscat va ser destruït per "error". 

Els advocats de Cuevas, per a reclamar el material, han aprofitat que la legislació espanyola no condemna la possessió de simbologia nazi i han utilitzat aquest argument per aconseguir que se'ls retornin els objectes. Entre els objectes que Cuevas reclama hi ha desenes de braçalets amb l’esvàstica, creus daurades amb l’emblema del Tercer Reich, llibres sobre la història de la Gestapo i el Mein Kampf. També hi ha adhesius amb la imatge de Hitler, pins amb inscripcions nazis i figures amb forma d’àguila agafant una esvàstica. Així com banderes, pel·lícules i quadres amb simbologia nazi.

Cuevas també vol que se li retornin diverses armes, un mall i cartutxos. Durant l’operació Pànzer la Guàrdia Civil va requisar moltes armes de foc, entre elles un llançagranades. Aquest arsenal, però, va ser destruït abans del judici per error, segons la policia. El dirigent d’Esquerra Unida del País Valencià, Ricardo Sixto, després de conèixer la devolució, ha afirmat que el material "hauria de ser destruït" i no retornat. "És com si a un pederasta li tornessin els seus vídeos després de reclamar-los", ha afegit.

Per l'assassinat de Guillem Agulló, Cuevas només va complir quatre dels disset anys de presó als quals va ser condemnat en aquell moment. La defensa va presentar una al·legació ja que considerava els fets un assassinat polític, a causa de la vinculació de l'individu amb el grup d’extrema-dreta ‘Komando Marchalenes IV Reich’. El jutge de l’Audiència de Castelló va desestimar-la.