José María Noales Tintoré, el jutge que investiga els sis regidors de Badalona que van decidir obrir les oficines el 12 d'Octubre, és un dels 33 magistrats que van signar el manifest a favor de la consulta sobiranista, que va investigar la policia espanyola i que va acabar a les pàgines de La Razón amb la foto del DNI de cadascun dels firmants. És un, per tant, dels que van denunciar la policia per investigar-los i fer servir documents als quals només s'hi pot tenir accés a través de bases de dades confidencials.
El magistrat es va mostrar partidari d'estendre la querella que els mateixos jutges van presentar contra la policia, fins al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, a qui a través de la cadena de comandaments, feien màxim responsable de la filtració.
Noales Tintoré, és el titular del jutjat d'Instrucció 4 de Badalona. El cas de presumpta desobediència dels 6 regidors li ha caigut per repartiment. És a dir, després que el PP de Badalona presentés el mateix 12 d'Octubre la denúncia, la jutgessa que hi havia de guàrdia ha derivat la causa a l'oficina de repartiment, que ha assignat el cas al jutjat número 4. Un tràmit judicial habitual que ha provocat que la causa caigui en un jutge considerat progressista.
Però el paper de demanar les penes no recau en el magistrat, sinó en la Fiscalia, que és qui al capdavall és qui demanarà la inhabilitació pels regidors. El PP de Badalona, és l'altra acusació del cas. La pilota estarà però en la teulada de la Fiscalia, que és qui per preservar l'autoritat judicial serà qui forçarà el judici i les penes d'inhabilitació.
El magistrat que instruirà el cas, pot allargar-lo més o menys, això sí. Però té poc marge a l'hora d'instruir-lo, ja que la seva funció és només portar-lo a judici o bé arxivar-lo.
La declaració
El jutge veurà els regidors investigats la setmana que ve. Té previstes declaracions de mitja hora per a cadascun d'ells i ha seguit l'ordre de representació institucional a l'hora de citar-los. D'aquesta manera, el primer a declarar serà el que en el moment dels fets era l'alcalde en funcions de la ciutat, el republicà Oriol Lladó. Després d'ell el seguiran José Téllez, de Guanyem Badalona, i Agnès Rotger, d'ERC. Per l'endemà deixa els regidors de Guanyem Badalona, Laia Sabater, Fátima Taleb i Francesc Duran.
També visionarà les imatges que ja ha vist tothom de l'estripada de la fotocòpia de la interlocutòria davant els mitjans. Són la prova clau contra Téllez per demostrar que es va desobeir l'ordre del Contenciós Administratiu amb coneixement de causa. I segurament serà aquest el gest que costarà més de defensar, perquè la institució judicial buscarà un castic exemplar per impedir que es torni a repetir en qualsevol altre moment i lloc, ja que entenen que deslegitima la institució.
La denúncia i el delicte
Segons el text de la denúncia, al qual ha tingut accés El Nacional, el PP denuncia l'Ajuntament per desobediència a l'autoritat, per destrucció d'un document públic en vigor, per l'obertura de l'establiment públic un dia festiu sense cobertura legal ni decret, per permetre l'accés a la instal·lació pública sense registre d'entrada ni control d'identitat en un dia inhàbil a efectes administratius, i per utilitzar un espai públic per realitzar apologia de desobediència a la llei, insubmissió de les lleis i resolucions judicials de l'Estat.
El delicte de desobediència comporta penes d'inhabilitació entre els sis mesos i els dos anys, a part de la multa que dicti el jutge. Sis regidors de l'Ajuntament de Badalona s'exposen al fet que els investiguin per aquest delicte. Són els que van anar a l'Ajuntament a atendre els ciutadans i van obrir les oficines desobeint l'ordre judicial. Són Oriol Lladó (ERC), José Téllez (GB), Agnès Rotger (ERC), Laia Sabater (GB), Fátima Taleb (GB) i Francesc Duran (GB).