Tres mesos abans de la celebració del referèndum, el Partit Popular, el PSOE-PSC i Ciutadans s'han tornat a alinear al Congrés per vetar la possibilitat d'instar el govern espanyol a respectar la convocatòria de l'1 d'octubre. La proposició partia del PDeCAT, i serà derrotada aquest dijous, tot i sumar els vots a favor de Podemos i confluències, ERC, el PNB i EH Bildu. El resultat emularà la mateixa circumstància que viuria el president Carles Puigdemont, en cas de cedir davant la prerrogativa de la Moncloa sobre sotmetre's a votació posterior per poder tractar l'1-O a la cambra.

"La qüestió catalana passa per un referèndum d’autodeterminació. Fem com es va fer al Quebec, que es va anunciar i Canadà el va respectar", ha dit el ponent de la proposició, Jordi Xuclà, durant el debat d'aquest dimecres. Xuclà ha ressaltat la qüestió plurinacional i ha afirmat que hi havia una majoria ja al Congrés –inclosos els socialistes– que la defensarien i els ha instat a fer-ho a tots els efectes. És a dir, com a nació cultural i política amb dret a decidir. "Similar hauria fet el PSC, no fa massa, amb la via canadenca", els ha recordat.

En segon lloc, la proposició també parla sobre l'assistència de Puigdemont al Congrés i fonts del PDeCAT no descarten que es resignessin a fer-ho en comissió constitucional, en cas de ser possible. "Falta voluntat política", però, diuen fonts del partit a aquest diari. En darrera instància, el text s'emplaça al dia 2 d'octubre: advoca pel diàleg en un espai on govern central i Generalitat puguin negociar o reprendre relacions institucionals –segons el resultat de les urnes–.

Aquí el portaveu republicà, Joan Tardà, ha posat l'accent en les mesures de coerció que podria emprar l'Estat, assenyalant el PSOE com a còmplice. El to ha sigut elevat i ha arribat a assegurar que podrien tornar a haver presos polítics a Espanya. "Ja hi ha hagut multes milionàries, embargaments i inhabilitacions", ha recordat abans d'anunciar que el sobiranisme reaccionaria a les "penes de presó" hipotètiques demanant novament el referèndum i una amnistia.

El líder d'En Comú, Xavier Domènech, ha donat el seu vot afirmatiu per fet, però ha volgut ressaltar certes "contradiccions" dels demòcrates. Primer, que aquest no era el full de ruta amb què Junts pel Sí es va presentar a les eleccions. Segon, que la setmana anterior el PDeCAT es va abstenir en la moció de censura a Mariano Rajoy. Tercer, que es parlava de dialogar i negociar, però en el fons l'escrit seria una adhesió a un referèndum no acordat i que els comuns no comparteixen.

El PNB, tanmateix, ha advocat pel reconeixement del dret a decidir dins l'entramat constitucional. "Tot procés democràtic demana el principi d’inclusió de totes les sensibilitats en peu d’igualtat", ha dit el diputat Mikel Legarda.

Al bàndol del no, Ciutadans ha carregat contra "Convergència", relacionant el procés d'independència amb la corrupció, les retallades i la gestió al capdavant de la Generalitat. "Gasten milions als seus mitjans públics per fer propaganda del seu procés", ha dit el vicesecretari general de la formació, José Manuel Villegas. 

La diputada del PSC, Meritxell Batet, ha ressaltat la qüestió de la legalitat constitucional i ha lamentat la "vulneració" de la llei. "No hi ha garanties ni en la celebració, ni en l'organització del referèndum sense una llei que ho habiliti. La convocatòria, ni vostès mateixos la creuen en el fons", ha dit Batet, qui s'ha mostrat escèptica. "Això no va de diàleg", perquè el govern català hauria tirat pel dret, ni de "negociació", ha reblat.

El diputat del Partit Popular, José Antonio Bermúdez de Castro, ha afirmat que no es podria negociar "una il·legalitat", indicant que autonomia no seria sobirania, pocs mesos abans de l'1 d'octubre.