Més de 14.400 persones han signat ja el manifest a favor de la celebració d’un referèndum unilateral d’independència (RUI) l’any 2017, segons xifres d'aquest dijous aportades per l'organització. El web elreferendum.cat reclama que el 2017 s'aprovi la llei de transitorietat jurídica amb els mecanismes de transició entre la legalitat espanyola i la nova legalitat de la República catalana per "garantir un procés neutral, obert i plural" que permeti la celebració del referèndum, així com que el Parlament el convoqui al llarg de l'any vinent i independentment del que digui l'Estat.

El manifest es va llançar a mitjans de juliol amb un primer bloc de 100 signatures de personalitats del món polític i social, com ara Antoni Abat, Anna Arqué, Antonio Baños, Andreu Barnils, Josep Lluís Carod-Rovira, Mireia Carulla, Toni Castellà, Òscar Dalmau, David Fernàndez, Jordi Graupera, Elisenda Paluzie, Gabriel Rufián, Toni Soler i Enric Vila, entre d’altres.

La petició també demana que un cop celebrat el referèndum, en cas que sortís un 'sí', el Parlament hauria de procedir a declarar la independència i a "informar-ne totes les nacions del món" perquè, d'aquesta manera, "la transitorietat jurídica entraria immediatament en vigor per posar en marxa el nou Estat".

El grup parlamentari de la CUP en bloc s’hi afegeix

Un dia després de la publicació del manifest s’hi van sumar també els deu diputats de la CUP al Parlament. En un comunicat, el diputat Benet Salellas va recordar que aquesta petició està en "plena sintonia" amb el que el seu partit va demanar fa poc, i va recordar que el 30 de juny va fer un acte a la plaça del Rei de Barcelona en què va formular la mateixa demanda.

Salellas considera que les eleccions generals del 26-J van tancar la porta a qualsevol referèndum acordat amb l'Estat central, per la qual cosa la majoria sobiranista catalana "té l'obligació de buscar una alternativa factible per exercir el dret d'autodeterminació com més aviat millor".

Segons la CUP, seria un referèndum unilateral per necessitat, ja que és impossible pactar-lo, i va concloure que hauria de tenir "la determinació de l'entramat institucional de la Generalitat i, per tant, el Govern català i el Parlament haurien de bolcar-se amb la intenció que es faci amb totes les garanties".