Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional que van ser aprovats la setmana anterior al Senat han jurat o promès aquest dimarts el càrrec a la Zarzuela, davant del rei Felip VI i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. El nomenament formal per part del monarca era el tràmit constitucional que li mancava a Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer, Ricardo Enríquez i Alfredo Montoya per oficialitzar la integració a l'Alt Tribunal. Dimecres prendran possessió formal a la institució, i a partir d'aleshores es podrà constituir el Ple per a l'elecció del president i vicepresident.

Aquesta reunió no té data concreta, però previsiblement serà la setmana que ve, a petició d'una presidència en funcions i amb els 12 jutges al complet. Semblava que el Partit Popular i el PSOE havien deixat fora del pacte –per promoure als anteriors quatre magistrats– el nom d'aquestes dues figures principals, en substitució del president actual, Francisco Pérez dels Cobos, la vicepresidenta, Adela Asúa. Les darreres notícies són que s'hauria arribat a una entesa perquè els reemplacin Juan José González Rivas i Encarna Roca, respectivament.

González Rivas és de perfil conservador –va signar un vot particular en contra en la sentència que va avalar el matrimoni homosexual– i exercia fins arribar al TC dins la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem. Roca és catalana i va arribar a la institució l'any 2012 a proposta del Parlament de Catalunya, amb el vist-i-plau del PSC i l'antiga CiU. Dins l'Alt Tribunal va ser una de les magistrades que va signar la suspensió de la llei de consultes i de la convocatòria del 9-N del 2014, a més d'exposar-se en contra de la prohibició dels espectacles taurins a Catalunya

Per la seva importància, el nom de l'hipotètic president va atiar la polèmica a l'arena política espanyola fa uns dies, quan es va saber que sonava Andrés Ollero, 17 anys diputat del PP. Això va portar el PSOE a posar el crit al cel, com també a Ciutadans, per la seva vinculació partidista i conservadora. Pérez de los Cobos tampoc va arribar mancat de crítiques en el seu moment, ja que va ser militant del PP entre 2008 i 2011 i va créixer en un ambient familiar d'ultradreta –el seu pare va arribar a ser candidat al Congrés per la Fuerza Nueva de Blas Piñar–.

La principal tasca del nou elenc de jutges serà jutjar el procés sobiranista i el referèndum, després que el Consell d'Europa hagi advertit l'Estat Espanyol que l'Alt Tribunal no hauria de poder exercir la funció de suspendre polítics. Era l'atribució que el PP havia donat a la institució amb la reforma de l'any 2015, gràcies a la majoria absoluta de Rajoy. Fa unes setmanes, però, el Congrés va donar llum verda perquè s'iniciés la seva derogació, de manera que si tot seguia el curs establert, a partir d'ara només podria multar-los de 600 a 3.000 euros. 

La proposició era del PNB i va prosperar amb 176 vots a favor del PSOE, Unidos Podemos, ERC i el PDeCAT. En canvi, el PP i Cs hi van votar en contra, amb 164 vots. L'amenaça de l'executiu central era de seguir pressionant els socialistes al llarg de tot el procés de reforma de la llei, per tal de no donar "oxigen" a l'independentisme. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va titllar "d'error" l'acció dels socialistes i els va demanar un procés de "reflexió". Però la sentència del Consell d'Europa podria deixar en evidència l'acció del "bipartidisme d'Estat".