Entre poc i massa. La reacció de la diplomàcia espanyola davant el viatge del vicepresident, Oriol Junqueras, als Estats Units ha resultat desconcertant i erràtica fins a extrems sorprenents. Mentre el cònsol espanyol a Miami, Cándido Creis, es va incrustar a la delegació de la Generalitat, com una autèntica ombra del vicepresident , i va aplicar un estret marcatge a tots els seus moviments, el cònsol a Nova York no s'ha deixat veure durant els tres dies en què Junqueras ha estat a la ciutat. El representant espanyol a Nova York ni tan sols va acudir a la recepció organitzada a la seu de Mediapro a Brooklyn, que va comptar amb representants diplomàtics de diversos països.
A Miami, Junqueras va ensopegar amb el cònsol espanyol tan bon punt va sortir de l’avió. A partir d’aquell moment, Creis va acompanyar-lo en tot moment i es va anar presentant a tots els actes de l'agenda catalana, malgrat que ningú no el convocava. Fins i tot es va colar en alguna trobada a porta tancada, fent el sord a l’advertiment que es tractava de reunions privades.
“El senyor cònsol aquí està en tot. No sé com s’ho fa”, es va exclamar l’alcalde de la ciutat de Miami, Tomás Regalado, quan se’l va trobar al seu despatx per participar en una reunió que, suposadament, havia de ser amb el vicepresident i el seu equip.
Creis no va faltar tampoc a la trobada organitzada a les instal·lacions de Mediapro amb la comunitat catalana de Miami. En aquella cita, el cònsol va escoltar estoicament la defensa del referèndum que va fer Junqueras en el seu llarg parlament i l'aposta catalana de comptar amb eines d'Estat. A l'escenari, únicament s'hi havia instal·lat la bandera americana i la catalana. Cartells repartits per tota la sala informaven que el nom del wifi instal·lat per a l'acte era Generalitat i la clau Visca Catalunya.
Regne d'Espanya
Extremadament amable i servicial, Creis es va fer tan familiar a la delegació, que la pregunta “on és el cònsol?” es repetia de manera automàtica en els breus parèntesis en què desapareixia.
La tensió va arribar, però, en el moment en què va intentar imposar que s’incorporès la denominació “Regne d’Espanya” a l’acord que van signar el Port de Barcelona i el Port de Miami. La peculiar exigència va provocar perplexitat tant entre les autoritats portuàries barcelonines, com les de Miami, i fins i tot es va qüestionar la signatura del pacte, si s'exigia aquesta condició.
Finalment, l’acord es va rubricar sense cap esment a la Corona i sense la presència del cònsol, tot i que aquest cop sí que se li havia reservat un seient en la sala on es va oficialitzar el document.
El diplomàtic, no obstant això, va encaixar bé el revés. Hores després de la signatura, va acudir a l’aeroport per acomiadar Junqueras i la delegació de la Generalitat que sortia cap a Nova York. El cònsol va ajudar el vicepresident en els tràmits de facturació, va alleujar els feixucs controls de seguretat i va escortar la comitiva catalana fins a l’arc de seguretat. Allà es va quedar acomiadant la delegació, saludant amb la mà fins que van desaparèixer.
Gir copernicà
Un cop a Nova York, l’estratègia diplomàtica va fer un gir copernicà. El cònsol espanyol a aquesta ciutat no es va deixar veure en cap moment amb les visites de Barcelona -de fet, durant el viatge que quinze dies abans va fer el president, Carles Puigdemont, tot just va aparèixer un cop. En l'espai que havia ocupat Creis va quedar un buit, que ni tant sols es va omplir en la recepció organitzada dijous per Mediapro a Brooklyn, tot i la presència de diplomàtics de diversos països que van acudir a la cita.
En aquella recepció, convocada en el marc de la trobada d'Smart Cities a Nova York, es va projectar la pel·lícula Barcelona. La rosa de foc i, segons fonts de l'organització, entre els assistents hi havia l’ambaixador de Bulgària davant les Nacions Unides, Georgi Panayotov; el cònsol a Nova York del Paraguay -que fins l'any passat havia estat degà del cos consular a Barcelona-, Juan Buffa; el de Mèxic, Diego Gómez Pickering; Costa Rica, Rolando Enrique Madrigal; Singapur, Eugene Ng; Colòmbia, María Nieto Jaramillo; i Montenegro, Zeljko Stamatovic; així com representants dels consolats d’Aràbia Saudita, Hondures i Israel, i el delegat del País Basc als Estats Units, Ander Caballero. Ningú del consolat espanyol va assistir a l'acte, en què fins i tot el presentador, el periodista porto-riqueny Gerson Borrero, va defensar el dret de Catalunya al referèndum.
Junqueras va aterrar en una Nova York especialment agitada per la primera visita del president Donald Trump a la ciutat des que ha pres possessió a la Casa Blanca, que va provocar diferents manifestacions de protesta.
El viatge del vicepresident va tenir un to essencialment econòmic, amb especial interès a explorar el retorn del deute català als mercats financers. No obstant això, els contactes van quedar preservats per una opaca discreció, que no va desaparèixer ni tan sols quan ja s’havien celebrat les reunions.
L’anècdota del viatge va ser la coincidència del vicepresident amb l’actor Hugh Jackman en un restaurant del barri de Tribeca, propietat de Robert de Niro. Mentre el vicepresident dinava amb catalans residents a Nova York en un reservat, Jackman era al menjador del local amb la seva esposa i un grup de quatre persones més.
