Si Roy Batty, el replicant de Blade Runner, aterrés en la nostra escena política, tornaria a interpretar, segur, el monòleg final més famós de la història del cinema per dir allò de "jo he vist coses que vosaltres no creuríeu".

A l'Espanya actual no s'ataquen naus més enllà d'Orió ni els Rajos-C brillen en la foscor a prop de la porta de Tannhäuser, però hi ha polítics que diuen que estan en contra del referèndum il·legal de l'1-O i alhora anuncien que aniran a votar. Hi ha governants que invoquen la democràcia i el dret internacional però no respecten les mínimes garanties democràtiques ni els més elementals drets de la minoria. I hi ha periodistes que han passat de ser els més millors amics del procés a enemics públics de l'independentisme. I hi ha diaris que no permeten que la realitat els espatlli un bon titular. I hi ha molt més. No ens falta de res. Anem sobrats de driblatge curt, d'accions matusseres, del tacticisme i de buscar rèdit amb un assumpte que, això sí, tots reconeixen d'Estat.

Mai la política no ha estat tan igualada al periodisme. Als estadistes els jubilen per carques i els "plomins" acumulen triennis, perquè exerceixen de periodistes. I així estan les coses. Amb Catalunya que se'n vol anar d'Espanya, amb els mitjans de comunicació ben instal·lats a les seves respectives trinxeres, amb un govern que prefereix involucrar en la resposta tot l'aparell de l'Estat en lloc d'exercir el diàleg i amb una oposició que amb el panorama que tenim es dedica a forçar una proposició no de llei en el Parlament per buscar protagonisme i que la resta quedin retratats.

Anem sobrats de driblatge curt, d'accions matusseres, del tacticisme i de buscar rèdit amb un assumpte que, això sí, tots reconeixen d'Estat

Proposició no de llei? Es diu d'aquell text elevat al ple del Congrés per un partit per posar en un compromís la resta de formacions polítiques o per marcar-se un punt sobre algun assumpte de l'agenda política del qual s'ha quedat despenjat. En ocasions es poden fins i tot donar ambdues circumstàncies, però el que no passa mai és que la iniciativa sigui vinculant o tingui cap efecte jurídic, el que converteix la proposta en un brindis al sol que passa a la història de l'oblit immediatament després d'haver estat votada.

Convé l'aclariment perquè cadascú es formi una opinió sobre el que buscava Ciutadans amb la seva proposta de suport "al Govern d'Espanya, el Tribunal Constitucional, el Ministeri Fiscal i a la resta de representants del Poder Judicial i d'Autoritats Públiques en la defensa de la legalitat democràtica a Catalunya (...)".

Algun dubte? Un foc d'artifici i cinc minuts de glòria. Encara no s'han assabentat que, com a Blade Runner, tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja i que la magnitud del problema requereix, a més d'una capacitat de lideratge de la qual Rajoy manca, de dirigents polítics disposats a assumir riscos, i no a minimitzar-los per no perdre vots. Si Rivera aspira a ser un d'ells, haurà d'explorar un camí diferent del de l'oportunisme.