Sí, va parlar. El manifest d’ahir, el d’intel·lectuals d’esquerra que publicava El País, va rebre un reforç inesperat, el d’Antonio Tejero Molina, l’ex tinent coronel de la Guàrdia Civil, el tricorni més cèlebre de tots els tricornis, el gran defensor d’una determinada Espanya i olé. Antonio Tejero no va signar el manifest perquè és un document ordenat jeràrquicament per categories socials, primer les denominades personalitats, algunes amb foto, després les organitzacions polítiques i els polítics i activistes socials, i així tot molt ben organitzat fins a arribar als pensionistes i als simples ciutadans/nes sense que haguessin reservat cap categoria per a colpistes amb experiència que no es consideren d’esquerres. Però és igual, els arguments que fa servir Tejero són exactament els mateixos que els seus compatriotes espanyols del manifest d’esquerres, que la convocatòria d’un referèndum és un engany, que és una estafa i que així no es fan les coses. I ell en sap molt de com es fan les coses i com es deixen de fer i, a partir de la seva condició d’expert, va i diagnostica que les accions dels independentistes són més greus que les que ell va portar a terme durant el cop d’estat del 23 de febrer. I que Puigdemont i els seus han de ser jutjats com el van jutjar a ell. Bé podem dir que ahir es va tancar el cercle i que, efectivament, determinades persones ens prenen per imbècils.

L’oposat a votar és Tejero, així que aquest manifest és impossible d’empassar

A banda que no és cert que alguns d’aquests famosos siguin d’esquerres o que hagin lluitat contra el franquisme o contra el terrorisme o contra la guerra com ara els nens de papà Javier Cercas, Javier Marías o Javier Mariscal, el que sembla evident és que fan servir un català lamentable (es deixen el pronom a “No (hi) participis”) i que es pensen que són algú en les consciències i en l’edificació ètica i humana dels seus conciutadans. Que són una guia o un exemple quan això no els ho ha concedit ningú. Que en una societat en xarxa, amb les noves tecnologies, és sorprenent que encara creguin que necessitem l’exemple de persones suposadament admirables i independents, persones que no tenen cap interès amagat quan et diuen que no vagis a votar “perquè és l’oposat a un exercici de lliure decisió del poble de Catalunya”. Ho sento molt però l’oposat a votar és Tejero, així que aquest manifest és impossible d’empassar. Com que l’opinió de Juan José Millàs o Rosa Montero, per posar un altre cas, siguin opinions lliures quan només fan de ressò del que pensa l’amo Juan Luis Cebrián, el petrolier, el que ha passat de ser cap d’informatius de TVE amb Arias Navarro a ser president executiu de Prisa i accionista de l’or negre. A Màlaga, a l’Eisenhower Fellowships, “una xarxa internacional de líders per afrontar reptes a través del diàleg” segons afirma el seu diari, Cebrián va parlar de les “noticies falses” i que els “professionals de la informació” com ara ell salvaran els ciutadans i ciutadanes del camí equivocat. El sistema està amenaçat i naturalment un petrolier com ell diu que no està a favor del sistema, que no està a favor del règim que manté la nostra societat com una democràcia segrestada i emmordassada. Que està a favor de la veritat i de la justícia i de la societat sencera. Que El País diu sempre la veritat i sempre està al servei dels seus lectors. Sí, efectivament, ens pren per imbècils.