Imagino que devia ser en Pere Falqués qui va penjar aquestes tres aristocràtiques aranyes a la Casa del Parlament quan, a finals del vuit-cents, l’Ajuntament de Barcelona li encomanà transformar el vell arsenal de la Ciutadella en el nou Palau Reial de Barcelona. Falqués tenia sentit de la teatralitat i inquietuds pràctiques, com les del simbolisme de la llum i les de la necessitat de la lluminària, demostrades amb els seus famosos fanals del Passeig de Gràcia. I, com si ho estigués veient, durant la República, Josep Tarradellas i Santiago Marco les devien admirar, meravellats, en aquell saló del Tron que mai va acollir cap monarca però que van escollir per instal·lar-hi l’hemicicle del primer parlament català modern. La pompa i la circumstància de la monarquia desdenyosa amb Barcelona, la brillantor dels marbres polits, de les fustes envernissades i lacades, de les columnes altives, però sobretot d’aquestes aranyes de cristall fulgurant, sumptuós, tot plegat havia de subratllar el poder legislatiu de la Generalitat, ressaltar el poder dels representants directes del poble. Les aranyes es transformen en una mena de corona frígia, d’apoteosi visual del poder del poble, l’únic sobirà.

En aquests darrers dies de rebel·lió política de la Generalitat i d’enfrontament amb l’autoritat del Govern espanyol, la Casa del Parlament ha estat il·luminada moltes i moltes hores, fins poc abans de l’alba. Els diputats i periodistes, amb nocturnitat, dedicats a la perllongació de l’activitat política i a explicar-la, han tingut al damunt dels caps aquestes resplendents aranyes de cristall que són, també, un emblema de la il·luminació, del coneixement. El referèndum a què hem estat convocats els catalans vol saber, sota la llum, l’autèntica voluntat del poble català, dins d’Espanya o formant un nou Estat, propi. Les tres aranyes subratllen la legitimitat del poder a través de la llum i bellesa. Un poder que només serà legítim si és alhora potestat i autoritat. O dit en cristià, el poder només té contingut si es fonamenta en la nostra obediència. 

José Antich
Editorial Engabiar el referèndum José Antich
Jordi Galves
Ve la Independència (4) De la colònia catalana Jordi Galves