El Nacional d’ahir (si és que a la vida digital hi ha hores i dies) ens explicava que l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans ha demanat que Espanya respecti els drets fonamentals a Catalunya en la seva resposta al referèndum. Val la pena recordar que la nota en qüestió forma part d’allò que s’anomenen els Procediments Especials de l’ens, informacions sobre esdeveniments molt específics firmades voluntàriament per experts que no en són plantilla (és a dir, que no responen als interessos particulars d’un Estat membre), però el coneixement dels quals demana respecte. En aquesta ocasió, la signen David Kaye, professor més que docte en llibertat d’expressió a la Irvine School of Law de Califòrnia i abans assessor de la Secretaria d’Estat nord-americana (1995-2002), i Alfred de Zayas, un acadèmic també brillant que s’ha especialitzat en el dret de les minories oprimides.

Que la publicació d’aquest text (per motu proprio, insisteixo) tingui la firma de dos acadèmics reputats que fonamenten les seves raons en la llibertat d’expressió i, com és el cas de Zayas, en allò que la jurisprudència anomenava el dret a la pàtria, claríssim precursor del dret a l’auto-determinació, demostra per enèsima vegada no només la legitimitat sinó també l’absoluta legalitat i empara internacional del referèndum del proper diumenge. Sense entrar en aquesta qüestió de la legalitat de la votació, Kaye i Zayas recorden l’obligació de l’Estat espanyol de “respectar els drets que són essencials per a les societats democràtiques”, mentre li adverteix que les mesures de militarització i de tancament de pàgines web que s’han fet fins ara “semblen violar drets individuals fonamentals, limitant el flux d’informació pública i la possibilitat d’un debat obert en un moment crític”.

Es demostra, doncs, en primer terme, l’encert d’haver dut progressivament el vocabulari primordial del procés cap al dret a l’auto-determinació i a la llibertat individual com a eix. En segon terme, veiem com la tossuderia de fer el referèndum i aplicar-lo encara desfermarà una resposta més repressiva de l’Estat, amb la qual cosa augmentarà el clam dels experts internacionals per descriure les accions espanyoles com un allunyament dels estàndards de la Comunitat Internacional. Dit ras i curt, diumenge no només no cometràs cap delicte si vas a votar, sinó que els drets humans et protegiran sense embuts dels abusos que cometi l’Estat. Que Nacions Unides i els seus acadèmics es pronunciïn no és una desiderata ni un passatemps: el marc mental del dret a l’autodeterminació catalana a través del pacifisme ja comença a ser el paràmetre que regeix el terreny de joc.

Diumenge t’emparen els drets humans perquè, finalment, ets ciutadà del món. No ho desaprofitis i vota.