Turquia és el país amb més pes estratègic en la zona nord-est de la Mediterrània, i per això la seva desestabilització pot tenir conseqüències de gran transcendència. Turquia és un país amb uns 80 milions d'habitants, pont entre Europa i Àsia, i frontera amb tres punts calents del món: Síria, l'Iraq, i Grècia. Turquia és a més una de les fronteres amb el denominat Estat Islàmic. El que passa al país envia inevitablement radiacions des dels Balcans al Pròxim Orient. 

De la mateixa manera tots aquests grans conflictes repercuteixen en la inestable política turca. La del Pròxim Orient és la frontera més perillosa, i més quan Erdogan ha intentat una geopolítica que alguns observadors defineixen com d'enfoc "neo-otomà". Una estratègia que ha arribat a col·lapsar per les contradiccions.

Els moviments dels poders internacionals a la zona han propiciat que Turquia jugués -sovint per pròpia iniciativa- papers molt complicats i sovint contradictoris. Rusia va tancar l'any passat l'espai aeri sirià al país turc, després que un avió de combat rus va violar el seu espai aeri i Turquia el va tombar. Estat Islàmic no es va torbar i va aprofitar la situació per llançar coets Katyusha contra la ciutat turca de Kilis, amb el balanç de 21 morts. Els turcs no van poder respondre-hi perquè Rusia tenia desplegat el seu sistema de míssils per la guerra de Síria, i ho impedia tècnicament. 

Ankara ha fet moviments erràtics des d'aleshores, com l'obertura de la base Incirlik, base de la coalició anti-Isis, cosa que va millorar la seva relació amb Occident. Però alhora el govern turc va intensificar la seva guerra contra els kurds, tot i que milicies kurdes són un actiu important en la lluita contra Estat Islàmic. I tot plegat no ha impedit un acostament diplomàtic a Israel per intentar abastir-se de gas i d'armament, amb un punt de desesperació.

Turquia va quedar aïllada a la regió amb unes ziga-zagues cada cop més dubitatives. Mentre Ankara patía el 2015 el més gran atemptat de la història moderna del país, gran part dels prop de 30.000 estrangers incorporats a Síria a les files d'Estat Islàmic, sobretot d'adeptes procedents d'Europa o del Magrib, ho feien a través de Turquia, seguint les trames que funcionaven entre el 2004 i el 2007 per Al Queda.

La situació de Turquia era de fa temps preocupant, també pel greu problema dels refugiats. És la gran via de sortida dels refugiats sirians que fugen de la guerra, i arran d'això va acordar amb la UE acollir-los a canvi d'una partida de 3.000 milions d'euros, amb un intent d'acostar-se novament a Occident.

L'Estat Islàmic es va crear com a tal el mes de juny del 2014, i d'entrada ja va mostrar hostilitat cap a Turquia. "Membre de l'aliança OTAN dels croats", deien els gihadistes. Des d'aleshores, la relació ha estat convulsa, però Turquia també ha estat acusada alhora de comprar combustible als gihadistes. 

En la recent reunió que va celebrar l'OTAN a Varsòvia el 8 i 9 de juliol, un dels objectius era "projectar estabilitat" sobre el flanc sud, Turquia. El risc de situacions confuses i alhora perilloses començava a ser evident.