La decisió del Govern espanyol i la fiscalia d'estendre la imatge de la repressió del referèndum de l'1 d'octubre per les ciutats i pobles de Catalunya, ordenant fins i tot als agents de les policies locals que actuïn com a policia judicial, està donant lloc a unes imatges que inevitablement ens han de remuntar als anys anteriors a la mort del general Franco o als primers anys de la democràcia. Una Espanya en blanc i negre ha renascut de les cendres com si en aquests quaranta anys llargs no hagués estat capaç de fer el salt definitiu a una democràcia homologada i les costures li haguessin saltat de cop. Quan ha hagut d'enfrontar-se a una reivindicació democràtica de la societat catalana, que només demana votar en un referèndum d'independència. I que està disposada a pactar totes les altres coses, ja sigui la data o fins i tot les condicions.

Lluny de donar resposta a aquesta demanda per vies democràtiques i polítiques, s'ha optat per la justícia i la policia. Aquest cap de setmana han estat nombrosos els actes al carrer o en recintes tancats on s'han produït intervencions policials, retirada de material 'subversiu', que va des d'una papereta de votació fins a una escombra, presència intimidatòria en actes de suport a l'1-O, retirada de pancartes i cartells en desenes de municipis i diversos actes més. Dirigents polítics que són a la cuina dels preparatius del referèndum asseguren que en el tracking de les enquestes que estan duent a terme i que, ara per ara, no han estat confiscades, s'ha produït la darrera setmana un increment en la mobilització dels votants de més de cinc punts i que se supera amb un cert marge el 50% del cens. Cal deduir-ne que la campanya de la por està produint una mobilització del moviment independentista, però alhora una inclinació dels neutrals cap a la decisió d'anar a votar.

L'actuació del Govern espanyol és tan desproporcionada que fins i tot aquest cap de setmana hi ha hagut dues concentracions a Bilbao i a Madrid que l'haurien de fer reflexionar. La de Bilbao, de diverses desenes de milers de persones, perquè entre els seus promotors hi havia el PNB, a més de l'esquerra abertzale. És obvi que la repressió de l'Estat acaba deixant en una posició incòmoda el nacionalisme basc i sobretot els seus votants. El cas de Madrid és diferent, però l'acte d'aquest diumenge ha superat les expectatives i veure un teatre atapeït i altres centenars de persones al carrer cantant L'estaca de Lluís Llach encaixa poc amb el manifest d'intel·lectuals espanyols del PP i del PSOE, que titlla l'1-O d'estafa antidemocràtica i demana als catalans que no vagin a votar. Per cert, un manifest publicat com a publicitat en un gran diari madrileny.

Un altre manifest, donat a conèixer aquest diumenge, té a veure amb més de 1.300 científics catalans en universitats i centres d'investigació de tot el món, en el qual anuncien la voluntat de votar i votar 'sí' per situar Catalunya al costat de les nacions més avançades científicament i tecnològica. A més de denunciar la repressió de l'Estat. El que és preocupant és que els del 'sí' no es confronten amb els del 'no', sinó que els seus opositors són els que simplement no volen que es voti. Els que prefereixen una Espanya en blanc i negre.