Quan diversos centenars d'advocats i procuradors han de manifestar-se davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya proveïts de la seva toga i amb una cartolina a la mà que simbolitza la mort de la democràcia és que molts dels valors que sustenten un estat de dret estan sent violentats amb l'objectiu de l'Estat espanyol d'impedir, el preu que sigui, el referèndum de diumenge vinent convocat pel Govern. No és una escena gaire normal, ni tampoc es pot pensar que sigui còmoda, per als que tenen al món del dret la seva professió i la defensa dels seus clients com a principal objectiu. Però d'un temps ençà, moltes coses no són normals i més enllà de les posicions d'uns o d'altres caldrà revisar molts textos jurídics, perquè massa de les decisions que s'han adoptat per frenar l'independentisme manquen de base legal que les sustenti. Però el cert és que s'han acabat produint.

Els advocats i procuradors no s'han conformat amb la cartolina a tall de recordatori amb la mort de la democràcia sinó que han demanat valentia als jutges per garantir els drets i la justícia sense cap instrucció política. Aviat és dit. Sobretot, en un moment en què la política espanyola i en el seu nom el Govern espanyol esperen que sigui la justícia i la policia que resolguin la barrabassada que la seva pròpia incompetència ha generat. I que resolgui allò que en paraules del president dels Estats Units, Donald Trump, és una evidència: "El president Rajoy dirà que no es votarà, però la gent s'hi oposarà". I no li falta raó a Trump com estem veient aquestes últimes hores en una allau de diferents sectors de la societat catalana expressant el seu suport al referèndum i la seva intenció d'impedir a tota costa que es compleixi el que primer va ser una ordre de la Fiscalia i des de fa unes hores és resolució judicial: que els Mossos d'Esquadra impedeixin obrir els col·legis electorals quan finalitzi la jornada escolar de divendres i requisin tot el material per poder fer la votació.

La policia catalana ja ha fet saber les dificultats de portar a la pràctica una mesura d'aquesta naturalesa i ha al·legat dues raons de pes: el nombre de col·legis és massa elevat per garantir un resultat satisfactori a la petició judicial i, en segon terme, un criteri de proporcionalitat i evitar danys majors si es donés el cas que als punts de votació hi hagués un nombre de persones que fessin impracticable el mandat del jutge. Es pot pensar que en aquest supòsit, que per exemple es va viure a Madrid amb les manifestacions del 15-M i amb un ministre socialista, que va considerar que la concentració de la Puerta del Sol no podia dur-se a terme en contra de l'ordenat per la Junta Electoral Central per un criteri d'"oportunitat, congruència i proporcionalitat" i que la policia tan sols procediria a la seva dissolució si hi havia aldarulls. Aquella decisió, el maig del 2011, no va agradar al PP, però el PSOE es va mantenir inflexible.

Es pot pensar que la desproporció que estem vivint a l'hora d'impedir el referèndum de diumenge preservarà, per sobre de qualsevol altra cosa, la tranquil·litat de la jornada i s'evitarà tant sí com no crispar l'ambient. El sentit comú hauria d'imposar-se i el paper dels Mossos, com a policia integral de Catalunya, és clau a l'hora de vetllar per una jornada pacífica.