PlanetAI Space és l'artífex del programari que, combinant imatges satel·litàries, dades i algoritmes, detecta i mesura la contaminació dels gasos amb efecte d'hivernacle dispersos pel Planeta. El seu principal focus d'actuació, en els dos primers anys de la seva existència, és la localització de 30 milions de pous de combustibles fòssils -bàsicament petroli i gas- que les empreses extractores han deixat oberts i abandonats al voltant del món, sense tenir en compte que continuen emetent perillosos contaminants atmosfèrics, com el metà. Àsia Pacífic, els Estats Units i Llatinoamèrica són les àrees on hi ha més pous oberts encara que no siguin operatius per a l'extracció, però molt poques empreses mostren interès a resoldre aquesta anomalia. Únicament a Europa, amb una extrema regulació administrativa, les multinacionals assumeixen el tancament de les zones extractives una vegada esgotats els recursos naturals. "És un tema de reputació i de caràcter sancionador que desgraciadament no existeix en altres continents", explica María Fernanda González, cofundadora i consellera delegada de PlanetAI.

Doctora en física quàntica i experta en la creació de solucions algorítmiques, González s'ha recolzat en Santiago Vargas, doctor en astrofísica, i Mercurio Ceballos, expert en maneig integrat del medi ambient, i Iván Vilar, expert en models econòmics per a la natura i la innovació, per llançar la start-up que ja treballa per a una multinacional canadenca que s'ocupa dels pous que va tenir a Llatinoamèrica i per a Enagás a Espanya per complir els seus objectius de descarbonització. Amb el gestor d'infraestructures espanyol "volem obrir un camí de partenariat perquè és molt important per a nosaltres anar acompanyats de les companyies, siguin productores o distribuïdores".

Actualment, la lluita contra les emissions de metà és un tema prioritari. Des de 2021, l'ONU disposa d'un Observatori Internacional d'Emissions que recopila dades sobre les emissions de metà, un gas 80 vegades més potent que el diòxid de carboni, amb un projecte de més de 100 milions d'euros d'inversió. Inicialment, se centrarà en les emissions que produeix el sector dels combustibles fòssils, creant un registre públic mundial "per treure'l els colors a la indústria", i després s'expandirà a altres àrees importants com l'agrícola i la dedicada als residus. La responsable de PlanetAI comenta que d'aconseguir el tancament un miler de pous al dia fins a 2030, "es reduiria un 30% les emissions globals de metà". Arribar a aquest objectiu amb el programari de PlanetAI, "estalviaria molt temps, per l'agilitat de la tecnologia que, comparada amb els sensors terrestres tradicionals, tardaria 82.000 anys a aconseguir la mateixa fita. Als Estats Units, la Llei d'Infraestructures Bipartidista del president Biden destina 4.700 milions de dòlars per al tancament de diversos milions de pous abandonats, també coneguts com a pous orfes. L'Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA) dels Estats Units calcula que el tancament d'un pou té un cost aproximat de 76.000 dòlars.

La tecnologia que ha desenvolupat PlanetAI recopila les imatges satel·litàries de més de 27 constel·lacions i utilitza el Big Data i machine learning per a la generació dels algoritmes necessaris. Per això, la companyia, amb seu a Barcelona, té un equip de vuit persones a la capital catalana i unes altres 12 al voltant del món. El seu equip multidisciplinari està compost per enginyers científics i doctors especialitzats en diversos camps com la física quàntica, l'astrofísica solar, el medi ambient, l'economia i la sostenibilitat. El 2024, PlanetAI obrirà una ronda de finançament de 2,5 milions d'euros que s'invertiran a millorar l'automatització dels processos. "L'òptim seria que poguéssim donar entrada en el capital a un capital de risc internacional amb experiència i professionalitat al sector", comenta González que, amb els seus socis, està interessada a tancar un acord amb una petroliera local del Kazakhstan "perquè és una de les àrees amb més nombre de pous" i una zona amb potencial creixement per a PlanetAI. De moment, d'aquí a pocs dies, presentaran la seva tecnologia a la Fira de l'Energia d'Egipte, EGYPES 2024, "una gran oportunitat".

Amb una tarifa propera als 5.700 euros al mes per cada pou monitorat, aquesta start-up preveu ingressar 250.000 euros el 2024 i assolir els 100 milions el 2029. Un objectiu per al qual "és indispensable tenir la plataforma absolutament automatitzada perquè siguin les empreses les que unilateralment puguin detectar i calcular els seus contaminants". No n'hi ha prou amb controlar el metà, "el nostre propòsit és la tecnologia de medi ambient per a la quantificació de la contaminació del Planeta, que inclou també la detecció dels contaminants de CO₂ i de material particulat que s'ha demostrat que és nociu per a la salut dels humans -com ara les emissions dels forns de llenya i de certes activitats industrials com la producció de ciment o de ceràmiques-, tots els gasos amb efecte d'hivernacle i tots els usos de coc".

La inversió en el projecte supera el mig milió d'euros, amb uns recursos inicials de 25.000 euros i una línia de finançament del CDTI per uns altres 325.000 euros. A més, en tractar-se d'un desenvolupament tecnològicament molt avançat, "hem comptat amb el reconeixement de diversos premis, entre ells, el de millor iniciativa emprenedora de 2023 que atorga la Fundació Caixa d'Enginyers, amb una dotació de 15.000 euros.

En línia amb la seva política d'impacte en la societat, PlanetAI ha constituït una reduïda activitat de formació per a particulars i directius interessats en el coneixement de les noves tecnologies per quantificar l'impacte mediambiental de les seves activitats i la PlanetAI Space Foundation per contribuir a l'erradicació dels llocs que estan sent greument afectats pel dany ambiental causat per l'activitat industrial, al voltant del món, en les quals viuen milions de persones amb greus conseqüències per a la seva salut.