Buo, el supermercat més barat d'Espanya, arrenca la seva internacionalització. L'empresa emergent fundada a Barcelona per Borja Solé, Rubén Vilar i Carlos Costa té previst obrir en un país europeu a partir de 2023. La plataforma, que compta amb 60 treballadors, és un 30% més barata que un supermercat convencional i aspira a incrementar la seva presència en mercats amb molta densitat i amb població de classe mitjana baixa. Buo es va posar en marxa fa un any i aconsegueix descomptes i preus més baixos que els estipulats per les grans cadenes perquè elimina mitjancers i obstacles en les compres online com les comandes mínimes i les despeses d'enviament.
Quina és la clau de Buo? Com es diferencia de la resta de comerços? "Som el supermercat amb l'eficiència de costos més gran del mercat i en una hora podem lliurar un centenar de paquets, això significa que som 50 vegades més eficients que un negoci d'última milla", assenyala Borja Solé a ON ECONOMIA, que indica que el projecte va néixer amb la missió de combatre la inflació, els preus disparats i els costos abusius de les grans superfícies.
Buo comercialitza l'excedent de les marques
L'aposta inicial de la companyia eren les compres en grup i que els usuaris poguessin reunir-se entre ells per pagar menys gràcies als descomptes col·lectius. Tanmateix, Solé confessa que la compra grupal va ser per "crear visibilitat" i que, després de mesos al mercat, "de cara al client costa entendre allò de comprar amb gent externa, indiferentment de si es coneixen entre ells o no", apunta. La firma cobra una comissió a les marques per la seva distribució i la seva finalitat és ajudar les empreses i donar una segona vida al producte que anava a llençar a les escombraries. "Nosaltres ajudem a treure aquest excedent de les marques, amb això podem comprar-lo una mica més barat de l'habitual i vendre'l a un preu menor". En aquest sentit, el consumidor de Buo pot estalviar-se entre un 20% i un 80% del preu usual.
El negoci està present a Barcelona, l'àrea metropolitana, en l'actualitat estan obrint a Madrid i la finalitat és expandir-se per l'àrea metropolitana de la capital i més tard aterrar a un país europeu, tot i que encara estan decidint quin. El passat mes de juliol van assolir els 120 punts de recollida i prioritzen els comerços de conveniència, les fruiteries i botigues de verdures i les botigues de barri abans que anar a casa de cada consumidor. A més, a mitjans d'any van tancar un acord operacional a llarg termini amb Glovo amb l'objectiu d'escalar molt més ràpid i contactar amb altres proveïdors. "L'acord amb la companyia barcelonina és més aviat operatiu, per aconseguir sinergies logístiques, coneixements i estratègies en matèria d'expansió i mercats", apunta Solé.
Rumb a una tercera ronda
Des dels seus inicis, el negoci ha aixecat 2,6 milions d'euros en dues rondes de finançament i té previst obrir una tercera ronda l'any que ve. "Volem tancar acords amb grans marques i injectar més capital a Buo per a meitats del 2023". De fet, l'empresa treballa amb més de 12 marques com Pepsico o Damm i en una segona fase volen tancar acords amb supermercats. "Fins ara hem prioritzat els petits negocis i els punts de venda més reduïts, però a la llarga volem estar presents a grans superfícies i que els usuaris puguin recollir els seus productes allà".
De fet, indica que un terç de tot el menjar que es produeix al món va directament a les escombraries i que, en un mercat molt volàtil, amb dates de caducitat curtes i errors de packaging cal posar remei a aquests problemes. A més, recorda que el 2030 aquesta xifra es duplicarà. Amb la inflació en màxims històrics, Buo compta amb una cistella bàsica amb productes de primera necessitat i un 25% més econòmica que la de la resta de supermercats. Amb el sistema de compres en grup, la cistella valorada en 19,50 euros als clients de la plataforma els surt per 15 euros. "La inflació és bestial, només la llet ha pujat un 100%, ara és extrema i nosaltres apostem per la cistella bàsica, completa i econòmica", detalla.
En uns anys, veuen la start-up com una companyia global, amb forta presència a Llatinoamèrica i amb un seguici de verticals. "Més enllà del menjar, volem entrar en cosmètica, electrònica i moda". Borja Solé recorda que a la resta dels sectors tenen el mateix problema, que al final s'acaba llençant a les escombraries l'excedent. "Nosaltres acabem comprant els proveïdors perquè tenen productes a punt de tirar. Això no només passa amb el menjar, sinó que als altres sectors tenen el mateix problema", acaba l'emprenedor.