El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea (UE) han assolit aquest dilluns un acord provisional per introduir la norma "Euro 7" per rebaixar les emissions contaminants dels cotxes, i en particular les generades pels frens i les rodes, a partir de 2026.

Quant als camions, la nova regulació haurà de ser acatada a partir de 2028, dates que s'alineen amb les reclamacions de la indústria, però que rebaixen l'ambició de la proposta original de la Comissió Europea.

L'Executiu comunitari advocava per introduir els nous estàndards el 2025 per a vehicles lleugers (turismes i furgonetes) i el 2027 per a vehicles pesants (camions i autobusos).

El text pactat, no obstant això, preveu que la normativa per a turismes s'apliqui 30 mesos després de la seva aprovació definitiva pel Consell i per l'Eurocambra i 48 mesos després per a les pesades, després podria retardar-se més enllà de 2026 i 2028 si troba problemes en la seva adopció formal.

De manera excepcional, l'acord contempla que els vehicles construïts per petits fabricants puguin retardar la implementació de la normativa fins a l'1 de juliol de 2030 en el cas dels cotxes i furgonetes i fins a l'1 de juliol de 2031 per a autobusos i camions.

L'"Euro 7", va recalcar el Parlament en un comunicat, introdueix com a gran novetat a més nous límits de partícules per a frens i pneumàtics en l'evolució d'una normativa comunitària estrenada el 1992 per mitigar les emissions de diòxid de carboni (CO₂) dels vehicles i l'alliberament de partícules contaminants.

Aquests paràmetres seguiran actualitzant-se més enllà de 2035, data a partir de la qual no es podran vendre a la UE nous vehicles que emetin diòxid de carboni.

Tub d'escapament

La nova normativa mantindrà els mateixos nivells màxims d'emissions per tub d'escapament que la vigent actualment, tant per a vehicles lleugers com per a pesades.

La proposta de la Comissió Europea comptava amb l'oposició frontal de la indústria de l'automoció i d'un bloc de vuit països (França, Itàlia, República Txeca, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i Eslovàquia).

El seu argument, en línia amb l'Associació de Fabricants Automobilístics Europeus (ACEA), és que aquestes noves mesures afegeixen costos i traves a la indústria per a un lapse de temps molt breu fins que es passi a vehicles de zero emissions, extrem que ha contribuït a diluir les expectatives de la proposta.

En el camp oposat se situaven Dinamarca o Luxemburg, amb més ambició, mentre que Espanya ha mantingut un perfil neutral en ostentar la presidència rotatòria del Consell de la UE.

Frens, pneumàtics i bateries

El gran canvi en la normativa es refereix als límits de partícules despreses per frens i pneumàtics. Els cotxes i furgonetes podran alliberar només 3 mg/km per a vehicles elèctrics purs; 7 mg/km per a la majoria dels vehicles amb motor de combustió interna, híbrids elèctrics i de pila de combustible i 11 mg/km per a furgonetes amb motor de combustió.

La normativa acordada també estableix requisits mínims de rendiment per a la durabilitat de la bateria en automòbils elèctrics i híbrids (80 % des de l'inici de la seva vida útil fins a cinc anys o 100.000 quilòmetres i 72 % fins a vuit anys o 160.000 km) i per a furgonetes (75 % des de l'inici de la seva vida útil fins a cinc anys o 100.000 km i 67 % fins als vuit anys o 160.000 km).

Consumidors

La nova normativa introdueix un "passaport ambiental vehicular" que contindrà informació sobre l'acompliment del vehicle en el moment de la seva matriculació, amb paràmetres com les seves emissions de CO₂, el seu consum de combustible o electricitat, autonomia elèctrica i durabilitat de la bateria.

A més, els fabricants d'automòbils hauran de dissenyar els seus vehicles per evitar la manipulació dels sistemes de control d'emissions mitjançant la digitalització del seguiment dels automòbils.