La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat aquest dilluns als presidents dels consells comarcals el Plater, el mapa amb els terrenys que té Catalunya aptes per instal·lar les energies renovables que li manquen. Catalunya només necessitarà l'1,2% de la superfície per complir amb els seus objectius energètics del 2050, la meitat del que havia previst a la darrera actualització del seu pla de prospectiva energètica, el PROENCAT, on calculaven que seria un 2,5%. Li calen, doncs, 383 km², per instal·lar els 48.000 MW que necessita a zones naturals. 

Per arribar a aquests 383, el Govern ha marcat els milers de quilòmetres disponibles. Catalunya té 7.233 km² aptes per instal·lar plaques fotovoltaiques sobre el terreny, dels quals 3.362 són prioritaris. D'aquests, en necessitarà 314 km² per cobrir les seves mancances en parcs fotovoltaics. Pel que fa a l'energia eòlica, que necessita menys territori, el departament ha delimitat 5.791 km² aptes, tots ells prioritaris, dels quals només haurà de fer servir 69. Sumats, són 383 km² per instal·lar parcs eòlics i fotovoltaics sobre el terreny, sense comptar les plaques solars a zones artificialitzades, és a dir cobertes, naus industrials, etc. 

La consellera es reuneix aquest mateix dilluns amb els presidents dels consells comarcals i comença una ronda de trobades amb municipis. Quan finalitzi, s'obrirà un període d'exposició pública per presentar al·legacions que s'allargarà fins als 3 mesos en comptes dels 45 dies habituals per llei.

Tot i que a la trobada amb els mitjans s'ha compartit un mapa amb les taques amb els municipis i comarques on més terrenys naturals es veuran afectats, el Govern no publicarà ni la quantitat ni el nom dels municipis i el seu terreny disponible fins que no acabin les reunions amb el territori. S'intueix, però, que comarques com el Solsonès, Pla de l'Estany, Gironès o la Selva seran dels qui més superfície apta tenen. 

Cada municipi tindrà un objectiu de MW a aportar dins el mix total de renovables i podrà negociar amb el Govern quines de les zones aptes fa servir i quines no per energia verda, sempre que no rebaixi els seus objectius. 

"Tenim un objectiu de descarbonització. El Plater ens permetrà que aquesta implantació es faci de manera ordenada", ha dit la consellera Paneque. Un dels objectius, ha reconegut, és el de "reduir la litigiositat" dels processos, ja que els recursos i denúncies de pagesos, entitats i municipis es troben entre els motius principals del lent avenç de Catalunya en renovables, que només suposa un 15% del seu consum energètic, per sota de les tres vegades menys que la mitjana espanyola, que arriba a la meitat, i que caldrà accelerar encara més un cop es tanquin les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó. 

El mapa arriba pocs dies després que el Govern aprovés un nou decret de renovables i emmagatzematge també adreçat a accelerar la transició energètica amb un marc normatiu més àgil i consensuat amb part dels agricultors, de forma que, dintre dels terrenys agrícoles, es prioritzi sempre el secà a l'hora d'instal·lar parcs renovables.

Amb aquest marc normatiu i territorial, Catalunya ha de multiplicar les renovables que té avui (5.018 MW) per tres de cara a 2030 si vol arribar als 15.384 MW que marca el Proencat, i per 12 en els 25 anys vinents per tal d'assolir 61.861 MW.