Dels entre 16.000 i 19.000 milions d'euros que invertirà Repsol fins a 2027, tal com va revelar ahir en el seu pla estratègic, un 35% aniran destinats a energies de baixes emissions i a descarbonització, tant en energies verdes com en combustibles renovables, que tindran a Tarragona dues plantes estratègiques d'hidrogen verd i metanol. Continuaran apostant per l'extracció de petroli, però es comprometen a triplicar (o, més concretament, a multiplicar per 3,5) la seva cartera de renovables i assolir els 10 GW (5 d'ells a Espanya), pels 2,8 amb els quals compta actualment.

L'energia eòlica coparà la major part dels entre 3.000 i 4.000 milions d'inversions que es dedicaran a energies renovables, seguit per la solar i la hidroelèctrica. Així, l'eòlica passarà a Espanya de suposar el 30% de les renovables actuals al 50% el 2027, mentre que el pes de la solar i emmagatzemament es mantindrà en un 45% i el de la hidroelèctrica recularà. Per països, els Estats Units passaran de comptar amb el 21% de les renovables de l'empresa a un 30 i guanyarà en aquest camp terreny Espanya, que passarà de suposar un 70% a un 50%, davant del creixement també de Xile, que passarà a representar un 15%, gairebé el doble del 8% que representa en l'actualitat.

Repsol també manté en les seves previsions l'ecoplanta que serà la primera de la península que es convertiran residus en metanol, al Morell, i l'electrolitzador de 150 MW hidrogen verd, també a Tarragona, les seves dues principals apostes d'inversió per a Catalunya. De cara a 2027, un 65% de les inversions aniran a parar a la península Ibèrica i un 25% als Estats Units, mentre que Xile, Mèxic i Itàlia concentraran la major part de la resta. "Centrem les nostres inversions en països de l'OCDE, una cosa poc comuna al nostre sector", ha destacat Imaz.

Fonts de l'empresa insisteixen que aquestes inversions catalanes depenen "del marc regulatori i fiscal i del context macroeconòmic", i sobretot de l'impost extraordinari a les energètiques, com a gran part dels entre 5.500 i 6.800 milions que pretén invertir en instal·lacions industrials a la península Ibèrica, que concentrarà el 65% dels projectes globals de la companyia. Però l'ecoplanta, amb una inversió d'entre 700 i 800 milions i l'electrolitzador, amb 320 milions per aliar-se a Enagás Renovable, Iqoxe i Messer, són en el full de ruta.

Hidrogen, energia i combustibles renovables

El CEO de Repsol, Josu Jon Imaz, va reconèixer aquest dijous en roda de premsa que l'avenç de l'hidrogen verd està "condicionat" a la baixada dels preus de l'electricitat (per a la qual cosa caldria generar més renovables) i que per a alguns sectors pot ser que tardi més a ser introduït, ja que és "més car" que l'hidrogen d'origen no renovable. Però fins i tot així, l'empresa no s'ha fet enrere en la seva aposta per aquest combustible que manté molt atent el sector i que ha de viatjar per Europa a través d'un gran hidroducte que connectarà Portugal amb França a través d'Espanya amb el H2MEd.

La producció de combustibles renovables per part de Repsol, que inclou l'hidrogen verd, ha d'assolir entre 1,5 i 1,7 milions de tones el 2027 i entre 2,4 i 2,7 milions de tones el 2030. Quant a l'eòlica marina, a Espanya encara per concretar en espera que el govern espanyol marqui les pautes de la carrera per posar turbines al mar, Repsol manifesta estar en un procés d'"anàlisi d'oportunitats".

Els 10 GW que ha d'assolir Repsol en renovables s'han de repartir entre 4 o 5 GW a Espanya (pels 2 que té actualment), 2 o 3 més d'ampliació als Estats Units per assolir els 3 o 4, el primer GW a Xile a partir de la consolidació d'Ibereólica i 0,5 GW més a Itàlia.

A la península Ibèrica, Repsol reitera el seu compromís amb la hidroelèctrica reversible d'Aguayo II, però de nou "segons es desenvolupi l'entorn regulatori". La posició de Repsol va quedar clara ahir en la roda de premsa d'Imaz, en la qual va criticar l'impost a les energètiques per "discriminar" les inversions locals en renovables.

L'aposta per les renovables i per la "gran transformació" de l'empresa espera multiplicar per 4 el flux de caixa d'aquesta àrea i que passi dels 170 milions que representa en l'actualitat a més de 400 milions.

Augment de dividends

Tot això anirà acompanyat d'un atractiu pla per als inversors, a qui Repsol va oferir aquest dijous un augment del 30% en dividends de cara a 2023 passant de 50 cèntims a 90 per acció i els va prometre un augment del 3% anual fins a assolir entre 1,06 euros i 1,27 el 2027 en funció de resultats, amb un repartiment de fins a 100.000 milions entre accionistes si comptem també les recompres d'accions.

En l'horitzó es troba també la sortida a Borsa als Estats Units el 2026 o 2027 del seu negoci d'upstream o extracció i refinament de petroli, una aposta en la qual Repsol també vol créixer paral·lelament a la seva aposta paral·lela per les renovables. De fet, Repsol vol descarbonitzar part del procés d'extracció del petroli per fer-ho menys contaminant.

El reequilibri d'apostes multienergètiques ha de portar la companyia a reduir un 15% les emissions de CO₂ de cara a 2025 en relació amb 2016, un 28% el 2030 i un 100%, o sigui convertir-se en companyia sense emissions de carboni, l'any 2050.

Els plans van ser presentats el mateix dia que els resultats de l'empresa, que va qualificar el pla estratègic com a "actualització estratègica", ja que es presentava per endavant en haver-se aconseguit la majoria d'objectius de 2025 amb dos anys d'antelació. En els dos primers anys del pla estratègic, entre 2021 i 2023, Repsol celebra haver aconseguit 14.200 milions de beneficis i haver reduït el deute en 4.700 milions d'euros, 160 l'últim any.

El 2023, els beneficis van caure un 25% a 3.168 milions per un augment del preu del petroli i una menor producció de cru de l'esperat i per les desinversions en alguns països, va explicar el CEO Josu Jon Imaz.