Dos parcs fotovoltaics a l’Empordà, província de Girona. Una planta de biometà a Sentiu de Sió a la Noguera, a Lleida. O una fàbrica de bateries a Mont-roig del Camp, Tarragona. Gairebé tots els projectes que han de ser claus per a descarbonitzar l’economia catalana i potenciar la seva indústria es troben amb l’oposició de pagesos, plataformes de veïns i de vegades també dels Ajuntaments. Realment s’oposen a aberracions ambientals o estan instal·lats en una política del “no a tot”?
Mentre els activistes criminalitzen l’activitat econòmica i molts empresaris menyspreen i fins i tot ridiculitzen la posició de pagesos i activistes titllant-los de nimby, el cas a cas ens mostra una realitat diferent i més complexa: dues parts que lluiten pels seus interessos i que l’administració no acaba gairebé mai de posar d’acord.
Ara bé, mentre aquest pols continua i se li suma la lentitud administrativa dels darrers anys, Catalunya ha quedat endarrerida en renovables i només cobreix un 18% de la seva electricitat amb energia verda pròpia, mentre camina cap al final de l’energia nuclear de cara a l’any 2035 que avui dia és responsable del 60% de l’energia que es produeix a Catalunya i gairebé un 50% de la que es consumeix.
La paraula nimby està formada per les inicials de l’expressió anglesa Not in my backyard (no al meu pati) i etiqueta les persones que diuen que estan a favor de les renovables, però que les rebutgen quan les volen posar al seu veïnat.
Els parcs fotovoltaics de Girona
A l’Alt Empordà i Pla de l’Estany, la plataforma “Sos Especulació verda” s’oposa als dos projectes fotovoltaics planejats amb poca distància entre ambdós. D’una banda, el Parc Solar la Farga, on es preveuen 75.930 panells repartits en 56 hectàrees entre Cabanelles per instal·lar-hi 50 MW d’energia que equivalen a 20.000 llars, Vilademuls i Crespià. I de l’altra, Santa Llogaia, entre Navata i Lladó, de 62 hectàrees i 50 MW més, també uns 75.000 panells.
Els consistoris de la majoria dels municipis també s’hi van oposar tot demanant una major participació del territori a l’hora de decidir on s’han de posar les plaques i van participar en les al·legacions presentades per les plataformes. Josep Ciurana, portaveu de la plataforma, expressa diversos arguments. El primer, que “no hi ha participació del territori ni en la decisió d’on és ni en el repartiment d’actius com en les comunitats energètiques”.
“Són projectes empesos per una mena de capital especulatiu i de fer negoci amb el territori sense comptar amb una planificació prèvia”, afegeix Ciurana, que recorda que una directiva europea obliga des del 2023 als estats membres a tenir una “cartografia coordinada” que prevegi els llocs on prioritàriament es puguin instal·lar renovables. Ciurana demana que siguin a “sól ja degradat” o bé a polígons industrials.
Aquest mapa, a Catalunya, ha de ser el Plater, Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya. “Caldria tenir primer el mapa i després fer les renovables”, defensa Ciurana.
L’economista i membre de Renovem-nos, Mar Reguant, reconeix que “el mapa ajudaria molt” a implantar renovables amb menys oposició, però alhora defensa que cal que “mentrestant es facin casos clars primers i no es generi una cua eterna de projectes”.
Sobre la dinàmica d’oposició generalitzada a les renovables navega entre el reconeixement que “hi ha al·legacions que tenen molt de sentit” i “la sensació que hi ha una posició còmoda que fa que es perdin oportunitats per descarbonitzar l’economia”. “L’energia fotovoltaica és barata i només ocupa espai, no afecta la salut. No és extremadament perjudicial per a la fauna i només ocupa espai”, defensa.
Ara bé, si que veu important que “es busquin formes perquè els pobles es beneficiïn dels projectes de renovables”, com que puguin tenir accés a l’energia a un millor preu o que els impostos que es paguen es dediquin a projectes socials beneficiosos per als ciutadans.
En aquest sentit, es va obligar els promotors per llei a què obrissin el capital dels projectes als veïns, però “hi ha gent que no té diners” per comprar participacions, defensa Reguant.
Hi està d’acord Salvador Salat, portaveu de la delegació catalana de la patronal fotovoltaica UNEF, que a més creu que “quan la gent es queixa, és per algun motiu”, “s’han d’escoltar bé les reivindicacions abans de prendre posició”.
Unió de Pagesos, una de les plataformes més bel·ligerants contra els projectes fotovoltaics, va demanar limitar el decret llei que havia de facilitar la implantació de parcs per tal de protegir l’espai agrari. Aquest decret finalment no va ser votat per manca de suports al Parlament.
Els pagesos demanen prioritzar la instal·lació “en terrenys ja artificialitzats o degradats” i al mes de juliol va informar que durant el primer semestre d’aquest any havia presentat al·legacions contra 22 projectes fotovoltaics.
El mateix Salat de la patronal fotovoltaica creu que s’ha de desenvolupar la llei agrària perquè “diu que s’ha de compensar la producció agrària que es perdi, però no diu com”. “Cada promotor fa una proposta i això no funciona” diu.
Tot i això, Salat alerta que “tota la fotovoltaica no arribaria a ocupar ni el 8% del territori i les hectàrees agrícoles que s’han perdut des de l’any 95, que han passat de 900.000 a 800.000, no ha sigut pels parcs fotovoltaics”. L’energia agrovoltaica, que fa conviure les plaques més elevades per sobre de l’agricultura, especialment de regadiu. Requereixen, però, inversions més elevades que comprometen la rendibilitat dels projectes.
En un intent per apropar posicions, el passat dimecres la patronal UNEFCAT i la l'Associació Catalana de Regants va signar un acord per tal de pressionar les institucions i assentant les bases de la coexistència.
El cas Lotte
La transició ecològica no només es farà amb les energies renovables que han de substituir als combustibles fòssils per frenar l’escalfament global. També existeix una indústria que ha d’acompanyar els sectors que han de fer servir aquestes energies. El principal exemple és el vehicle elèctric, clau en la descarbonització, i que requereix unes bateries que porten elecfoil, unes fines làmines de coure indispensables. L’empres sud-coreana Lotte, després de negociar amb el Govern, va decidir posar una fàbrica de 44 hectàrees a Mont-roig del Camp que també s’ha trobat amb l’oposició dels veïns.
Amb una inversió de 400 milions d’euros que poden arribar als 1.200 si es desenvolupen les tres plantes contemplades al projecte, el projecte industrial de l’empresa sud-coreana espera arrencar l’any 2027 i donar feina a entre 600 i 1.400 treballadors.
Tot i que els moviments de terra per industrialitzar els terrenys ja han començat, el grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), juntament amb Unió de Pagesos i l’Associació de Mont-roig del Camp han presentat una demanda, tal com va avançar ON ECONOMIA, contra la modificació del pla urbanístic pels riscos ambientals i l’opacitat administrativa de què acusen el projecte.
El pla urbanístic estava previst per activitats industrials de baix impacte i ara s’amplia, i els denunciants alerten que existeix risc per a espècies protegides com l’àliga cua-barrada o la terrera vulgar, en perill d’extinció. A més, creuen que s’ha vulnerat el dret a participació i que hi ha una despesa excessiva d’aigua.
En Joan Genebriera, de Salvem Mont-roig i veí del polígon que queda al costat de la fàbrica denuncia la “proximitat” amb els 750 veïns no només de la fàbrica, sinó d’un parc fotovoltaic “que quedarà a només dos o tres metres dels habitatges”. Denuncia que “hi haurà contaminació” i creu que és un lloc inadequat per “l’interès turístic i ambiental”. I apunta que el procés electrolític per fer les bateries fa servir àcid sulfútic, sosa càustica i àcid crolídric i cròmic que contaminen.
La plataforma, explica Genebriera, també alerta d’un “consum excessiu d’aigua”, que xifren en 7 milions i mig de litres diaris, 4 vegades més que el municipi de Cabrils.
Des de Renovem-nos, en canvi, defensen l’arribada de Lotte, que veuen “estratègica” per a la descarbonització i apunten que la xifra oficial de consum d’aigua és de 2,5 milions de litres i no 7, ja que “2.000 metres cúbics al dia es recuperen en circuits de reutilització”, i la xifra total ascendeix amb això a 4,5. “El subministrament prové del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que té una capacitat de 345.600 m³/dia; per tant, la planta representaria només 0,7% del total autoritzat. No es pressionen aqüífers locals”, apunten des de Renovem-nos.
El biogàs de Sentiu de Sió (Lleida)
El xoc entre el territori i la descarbonització se sent també al municipi lleidatà de La Sentiu de Sió, on el fons CIP i Connect Bioenergy han de fer Cobirgy, una gran planta de biogàs que ha de produir 200 GWh cada any, equivalent al consum de gas de 23.000 llars.
Les plantes de biogàs no només descarbonitzen l’ús del gas amb un balanç neutre d’emissions, sinó que també serveixen perquè les granges donin sortida a uns purins que en moltes ocasions contaminen el sòl. El soroll dels camions i l’olor de purins acostumen a ser queixes dels veïns quan s’hi ha d’instal·lar una planta d’aquestes característiques. 300 ramaders de l’entorn s’han adherit al projecte.
Ara bé, la planta ha rebut fins a 1.500 al·legacions amb el suport de diverses entitats locals i fins a 27 ajuntaments del territori. En efecte, les plataformes denuncien que no s’han calculat correctament els impactes en emissions i olors sobre el projecte i que no respecten les distàncies mínimes amb explotacions ramaderes més properes ni amb l’aigua de boca i de reg del Canal d’Urgell.
Per tot això, van demanar que no s’aprovés el pla urbanístic, que finalment va tirar endavant. El passat mes de juny, la planta va rebre l’autorització ambiental positiva que dona resposta a aquests tipus de riscs.
Vistos des de lluny, tots aquests projectes són clau per descarbonitzar l’economia catalana, una passa decisiva per mitigar els efectes del canvi climàtic i a més per potenciar la indústria. Vistos de prop, són molts els veïns, plataformes i municipis que no ho veuen gens clar.