La resposta a la pregunta que dona títol a aquest article és que sí. Però els matisos són amplis i, a Catalunya, la llei autonòmica protegeix més els propietaris davant d'una possible expropiació que la llei espanyola. Fa uns dies, veïns de la comarca de l'Anoia protestaven perquè la maquinària ja començava a treballar als terrenys on es preveu construir els parcs fotovoltaics de Matacan, a Sant Martí de Tous, Escrivà, a Òdena, i Espitllera Solar, a Bellprat. Asseguraven que ho estaven fent "sense permisos". Pot una empresa d'energia fotovoltaica o eòlica expropiar les teves finques per construir-hi plaques o turbines?

Encara que la llei espanyola va reconèixer els parcs d'energia renovable com a instal·lacions d'utilitat pública (condició que cal rubricar davant de l'Estat), Catalunya va crear l'any 2021 un decret que pretenia que l'expropiació (que preveu que els terrenys canviïn de mà de manera forçosa a canvi d'una compensació econòmica) fos "l'última de les possibilitats", segons expliquen a ON ECONOMIA fonts del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat.

Aquestes mateixes fonts expliquen que, en el cas dels parcs fotovoltaics de l'Anoia, tan sols compten amb una "autorització administrativa prèvia", però no amb la declaració d'utilitat pública, per la qual cosa no podrien expropiar part dels terrenys, si bé aquesta autorització prèvia implica que ja han d'haver negociat amb els propietaris algun tipus de cessió o venda dels terrenys on construiran.

Per què? Perquè el Decret llei 24/2021, que anul·lava el Decret 16/2019 i que és més proteccionista amb els propietaris que moltes altres comunitats, determina que, a Catalunya, per accedir al tràmit que autoritzi la construcció s'ha de fer partícips les comunitats locals propietàries i demostrar que "s'ha presentat una oferta de participació local i la disponibilitat o compromís de disponibilitat de més del 50% dels terrenys agrícoles privats sobre els quals es projecta la instal·lació solar" o els aerogeneradors. O sigui, que els propietaris de més de la meitat dels terrenys que ocuparan els parcs han d'haver rebut una oferta per participar d'alguna manera en el negoci de renovables que s'hi instal·larà.

El Decret 24/2021 de la Generalitat delimita que els impulsors de renovables estan obligats a oferir als propietaris participar en el negoci

Quin tipus de participació? Això també ho explica el decret llei, que diu que "l'oferta de participació local consisteix a oferir la possibilitat de participar, com a mínim en un 20%, en la propietat del projecte o del seu finançament, a les persones físiques (directament o a través d'una societat vehicle que les agrupi) i jurídiques, públiques o privades, establertes en el municipi en el qual es pretén situar la instal·lació, o bé en els municipis limítrofs a aquest municipi o que pertanyen a la mateixa comarca".

Per dur a terme aquesta oferta i col·laboració amb els propietaris dels terrenys, han de ser informats els ajuntaments implicats en la compra dels terrenys. Ara bé, una vegada aconseguida l'autorització prèvia i la declaració d'impacte ambiental (que determina que la inversió no posa en risc els terrenys), arriba el moment d'aconseguir la declaració d'utilitat pública de la inversió, de la mà de l'autorització energètica. I per a això, és necessari un acord amb, "com a mínim", el 85% dels propietaris de la superfície privada ocupada. "En cas contrari, la declaració d'utilitat pública cal sol·licitar-la una vegada obtinguda l'autorització energètica". Pitjor sort correrà el propietari o propietaris del 15% dels territoris restant, que pot veure com el seu terreny és expropiat sense acollir-se a aquest decret.

En el cas de l'Anoia, ni el Departament d'Acció Climàtica ni l'empresa Ignis, companyia que promou els parcs, contactada per ON ECONOMIA, han especificat a quin tipus d'acord s'ha arribat amb els veïns. Però, en qualsevol cas, la Generalitat ofereix diverses eines contra l'expropiació per construir renovables i aquest és, segons fonts del sector, un dels motius que Catalunya s'hagi encallat en la instal·lació de parcs fotovoltaics.

Des de l'any 2019, quan el president Quim Torra va aprovar un decret que sí que preveia més agilitat en les expropiacions, no s'han publicat en els mitjans de comunicació casos d'expropiacions a Catalunya, a diferència d'altres comunitats autònomes com Extremadura o Aragó, on s'han registrat diversos conflictes entre propietaris i constructors d'energies renovables. La llei espanyola i algunes d'autonòmiques donen més facilitats per a l'expropiació a l'hora d'instal·lar parcs d'energies renovables.

Encara que les energies renovables tenen un cert consens social sobre fins a quin punt són necessàries per descarbonitzar l'economia i reduir l'escalfament global, la cosa canvia quan les empreses arriben al terreny on vulguin construir. Sigui per l'impacte visual, per l'amenaça a l'ecosistema o a l'activitat econòmica prèviament dominant (normalment agrícola o ramadera), les empreses solen trobar en els veïns oposició a la construcció de parcs fotovoltaics o eòlics. El terme NIMBY, Not in my backyard o "No al meu pati", defineix de manera certament despectiva aquest tipus d'oposició.