El ple monogràfic del Parlament sobre energies renovables ha servit aquest dimarts per abordar una mateixa realitat, la de la Catalunya de les renovables, des de dos angles oposats: l'èxit de l'autoconsum davant el fracàs generalitzat en renovables per la potència instal·lada i generada. Per més que el president de la Generalitat, Pere Aragonés, ha insistit en l'"impuls" a l'energia renovable dels últims anys i que Catalunya és "el territori de l'estat amb més instal·lacions d'autoconsum", l'oposició ho ha tingut fàcil per tirar per terra els arguments. Ho ha fet recordant, de diverses maneres i recorrent als informes recents, que Catalunya continua molt endarrerida en renovables.

El màxim responsable de l'executiu ha celebrat l'aprovació de 3.000 MW en renovables aprovats en els últims dos anys, els 100 projectes desencallats i els 429 en marxa. Però encara que és cert que aquestes xifres són considerables en comparació amb els anys anteriors, no ho és en comparació amb altres territoris.

Castella i Lleó, per exemple, que ja té 12.544 MW d'energia renovable instal·lats, va veure com el 2022 s'aprovaven 59 emprenedories que arriben als 7.625 MW només en macroparcs de més de 50 MW que necessiten l'aprovació de l'estat, dels quals a Catalunya no se'n va aprovar cap.

En pitjor lloc queda Catalunya si en comptes de fixar-nos en l'aprovació de projectes atenem la instal·lació, ja que el 2022 tan sols va instal·lar 73 MW d'eòlica i 466 MW de fotovoltaica.

Especialment dura amb el Govern va ser la portaveu del PSC Silvia Paneque, que va ressaltar que Catalunya és "a la cua d'Europa", va demanar "un gir de 180 graus" i va afirmar que Catalunya va produir el 2022 energia "de manera més bruta" que l'any anterior agafant-se a l'informe OberCat l'Observatori de les energies Renovables de Catalunya.

Menys percentatge de renovables

En efecte, el OberCat, publicat el juny d'aquest any va acabar que el 2022 els 5.912 GW que es van cobrir a Catalunya amb renovables tan sols van ser el 14,2% de la generació total, per sota del 17% de l'any 2021. La caiguda de la hidroelèctrica, precipitada per les sequeres, no va ser compensada ni de molt menys per la generació eòlica o fotovoltaica, encara encallada a Catalunya pels tràmits burocràtics i la resistència dels territoris.

Es tracta, a més, d'un percentatge molt per sota de l'espanyol, que va assolir el 2022 el 42% de l'energia a través de fonts renovables, camina cap al 50% segons apunta Xarxa Elèctrica i va arribar al 77% a l'Aragó i al 89,7% a Castella i Lleó, comunitats això sí molt més extenses i menys denses que Catalunya.

"L'energia renovable es mesura per potència instal·lada i no en tràmit" ha apuntat també Paneque. Catalunya té ara mateix alguna cosa més de 1.800 MW de potència en renovables instal·lada comptant eòlica i solar, gairebé 10 vegades menys que Castella i Lleó. L'any passat, la va ampliar en 405 MW dels 8.312 que es van instal·lar a Espanya.

Paneque també va preguntar per l'estat dels 1.600 MW autoritzats l'últim any, a la qual cosa fonts del Govern consultades per ON ECONOMIA responen que "solen passar dos anys entre la llicència d'obres i la construcció". Així, part d'aquests 1.600 MW ajudarien a assolir la meta que s'ha posat el Govern per al final de legislatura, d'arribar a instal·lar 3.000 MW el 2025.

A més d'aquests 1.600 ja autoritzats, el Govern treballa amb 1.000 MW amb Declaració d'Impacte Ambiental aprovat, 1.000 MW en informació pública i 1.600 pendents de la suficiència documental. En total, 5.000 MW en marxa que ocupen part dels 14.000 MW (14 GW) als quals al seu dia va donar llum verda el llavors president Quim Torra amb el decret de 2019 per accelerar les renovables que en la sessió d'aquest dimarts ha rescatat també el portaveu de Junts Ramon Tremosa.

"Els 14 GW no existeixen. Van decaure amb l'aprovació del decret 24/2021 perquè se'ls exigia un acord amb el 50% dels propietaris dels terrenys", expliquen fonts del Govern, que aclareixen que els projectes corresponents a aquests 14 GW se superposaven al mapa sense ordre ni concert, encara que alguns d'ells han tornat a iniciar el procés documental i són entre els 5.000 amb els quals treballa el Govern.

Accelerament insuficient

L'acceleració del Govern, en qualsevol cas, no és suficient per posar-se al dia amb els objectius de cara a 2030 i 2050, per a quan Catalunya s'ha posat com a meta assolir els 12.000 MW i 62.000 MW respectivament per assolir les zero emissions, xifra que suposaria instal·lar uns 1.400 MW per any per a la primera meta i 2.200 per any per a la segona.

Les xifres caminen molt lluny del que pot resoldre l'autoconsum, que ha superat a Catalunya les 86.000 instal·lacions i la situa com a líder de l'estat en aquest capítol, però amb una capacitat d'uns 700 MW. Alhora, això sí, els parcs fotovoltaics de terra són a Catalunya un assumpte pendent anecdòtic al parc solar català. És per això que l'èxit en aquest apartat, en el qual Espanya produeix 5.211 MW, no és significatiu en termes percentuals en relació amb l'energia renovable necessària per descarbonitzar el país.

La contractació de personal públic i la creació de l'empresa pública L'Energètica, amb la qual el Govern espera ser almenys propietari de l'energia que consumeixen les seves institucions, si bé també es convertirà en comercialitzadora, són algunes de les mesures defensades per Aragonés durant el ple per posar en relleu la seva gestió.

En espera que s'aprovin les normes definitives per a la subhasta de l'eòlica marina que poden donar un impuls de fins a 1.200 megawatts, la possible dependència d'Aragó per les línies d'alta tensió aprovades per Forestalia per importar part del seu excedent en renovables va ser un altre dels temes que va planejar sobre el ple.

El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va apuntar també a un treball a curt termini de la Generalitat per "emmagatzemar" les renovables, que han de ser consumides al moment en el cas de l'eòlica i la solar quan no hi ha bateries. Tremosa, per la seva part, va plantejar el potencial de les hidroelèctriques reversibles per ampliar el parc renovable, qüestions totes elles que marcaran l'agenda pública catalana de l'energia en els pròxims mesos.