Ni els alcaldes dels municipis per on passaran ni tampoc la Generalitat no volen que tres cables d'alta tensió de fins a 440 quilovolts de Forestalia de 97, 272 i 180 quilòmetres travessin Catalunya per assortir d'electricitat procedent de l'excedent d'energies renovables amb el qual compta l'Aragó i li falta a Catalunya. Tampoc el Ministeri de Transició Ecològica, que reconeix en declaracions a ON ECONOMIA que "resulta difícil entendre la lògica energètica i la lògica ambiental que hi pugui haver en línies d'evacuació de centenars de quilòmetres". Però cap d'aquestes oposicions, com tampoc la del ple del Parlament que va votar divendres passat contra les línies Baix Cinca - Pierola, Valmuel - Begues i Laluenga - Isona davant de la presència de 20 alcaldes i càrrecs locals contraris al projecte, frena ara per ara l'avenç d'uns cables que ja compten amb autorització prèvia del govern espanyol i amb Declaracions d'Impacte Ambiental (DIA) favorables, encara que condicionades.
Les tres Declaracions favorables d'Impacte Ambiental que el Ministeri de Transició Ecològica reconeixen impactes sobre la flora i la fauna, especialment les aus, i deixen constància que estan condicionades als informes ambientals elaborats per la Generalitat, tret d'una en què aquest condicionament no queda patent al Butlletí Oficial. El govern espanyol, tanmateix, ja ha mostrat la seva disconformitat amb assumir aquesta responsabilitat, ja que entén que és l'Estat qui hauria d'haver tombat aquests projectes. Des del Govern no poden condicionar políticament un informe que és tècnic, però a més temen que encara que sigui negatiu no sigui al final vinculant. "Si el Ministeri decideix que és prioritari, el portaran a Consell de Ministres sigui quin sigui nostre informi", alerten veus de la Conselleria d'Acció Climàtica. La línia entre Grañén i Hostalets de Pierola és la més llarga, amb 272 quilòmetres, i l'única l'autorització prèvia de la qual no està condicionada a un informe del Govern, mentre que la que va de Valmuel a Begues projecta 180,5 quilòmetres i la de Laluenga i Isona té 97 quilòmetres.
La desconfiança que el mateix ministeri ha expressat no els convenç. Fonts del ministeri expliquen a ON ECONOMIA que són conscients "de què fins i tot les tecnologies energètiques més netes i sostenibles tenen impactes visuals, acústics i espacials" i defensen "un model energètic més distribuït i diversificat", que són literalment les mateixes paraules que utilitzen el Govern i els activistes. Amb tot, dins de la "normativa ambiental garantista d'ordenació del territori que només autoritza projectes respectuosos amb el medi ambient" i que recull "les mesurades correctores necessàries", la MAT d'Aragó ha passat els primers filtres, amb informes que això sí que alerten dels riscos per a la fauna i els cultius locals.
"Resulta difícil entendre la lògica energètica i la lògica ambiental que hi pugui haver en línies d'evacuació de centenars de quilòmetres", assevera el Ministeri, que insisteix que "les DIA atorgades pel MITECO poden estar condicionades a l'aprovació d'altres administracions en els àmbits de les seves competències, com succeeix amb alguna de les línies d'evacuació entre Aragó i Catalunya"."Té molt més sentit que les instal·lacions renovables evacuïn en nusos pròxims i no plantegin línies d'aquestes característiques", prossegueixen les mateixes fonts, amb arguments gairebé idèntics a la Generalitat que, no obstant això, són insuficients en el dia d'avui per frenar el projecte. "No obstant això, la legislació indica que quan un promotor d'un projecte de renovables sol·licita el seu accés a la xarxa elèctrica per evacuar energia, se li ha d'indicar el punt on podria fer-ho, amb independència de la distància que hi hagi entre la instal·lació de generació i el punt de connexió concret a la xarxa. Li correspon al promotor assumir els riscos que implica la construcció", adverteixen des del Govern.
En definitiva, les veus de totes les administracions estan alineades en contra de la MAT o bé la qüestionen, però la MAT ara per ara segueix endavant. Des d'Acció Climàtica assenyalen que estava previst que unes línies de Xarxa Elèctrica passessin per aquest territori, però aquestes sí que tenien un sentit, "perquè permetien subestacions per repartir energia al voltant del territori" i perquè eren de menor voltatge i amb menor impacte del territori. "Les línies de molt alt voltatge de Forestalia tan sols beneficien econòmicament a l'empresa, no aporten res al territori", afegeixen, així com alerten que molta energia es perdrà pel camí en ser aquestes línies de tanta distància. Normalment, els cables que surten de la productora a una subestació són curts i són després, en distribució, en repartir-se pel territori, quan s'allarguen, per la qual cosa aquesta línia que va directa dels parcs eòlics a la xarxa amb distàncies quilomètriques és una rara excepció.
Forestalia, un gegant aragonès en expansió
Forestalia, empresa aragonesa en expansió, gestiona més de 1.000 megawatts d'energia eòlica i solar, n'ha autoritzat 3.400 més i espera assolir els 4.000 només a l'Aragó, que és la segona comunitat autònoma amb més energia renovable d'Espanya i ja comença a voler donar sortida al seu excedent. La situació contrasta amb Catalunya, endarrerida tant en eòlica com en solar i que difícilment arribarà als seus objectius de 2030. Però la manera de transportar aquesta energia dels seus parcs eòlics a la xarxa elèctrica xoca amb gairebé tots els actors polítics implicats. Catalunya té 1.800 MW de potència renovable i Aragó gairebé la triplica amb 5.028. Si l'Aragó produeix un 77% de la seva energia amb renovables, Catalunya tan sols va produir un 14,2% l'any passat. Per fer lobby per les renovables, Forestalia ha apostat per incorporar excàrrecs polítics i tècnics i, concretament, per intervenir amb les administracions per les MAT, va incorporar com a assessor l'exconseller d'Interior i també d'Empresa Felip Puig.
A part de reunir-se sense èxit amb els alcaldes (tots ells continuen oposant-se a la MAT), Puig va arribar a defensar la línia en platós de TV3 assegurant que "si aquesta energia hagués de generar-se a Catalunya, caldria utilitzar 10.000 hectàrees de parcs fotovoltaiques". "Estem fent competència a Red Elèctrica d'una forma que la llei permet", va agregar Puig.
L'aclaparadora superioritat d'Aragó en renovables és, en part, per les facilitats administratives concedides per la comunitat, "però també per les seves condicions geogràfiques", adverteix l'expert Albert Banal-Estañol, doctor en economia i especialitzat en energia, indústria i regulació. Per a Banal-Estañol és un error creure que la Generalitat sigui en aquest assumpte una víctima de Forestalia, ja que "Catalunya necessita augmentar la quantitat d'energia renovable que té i ha de preguntar-se com, sobretot si vol tancar les plantes nuclears". "Es pot fer amb energia d'aquí i de forma distribuïda? Això seria l'ideal, però veiem que hi ha una gran oposició del territori cada vegada que es planteja la construcció de renovables. Estem en un punt que el govern central accepta perquè no veu alternatives", desenvolupa Banal-Estañol, que recorda que quan era president de Som Energia patien per poder instal·lar renovables al territori. Coincideix amb la resta d'actors en què la renovable de proximitat és la ideal, però entén que s'erigeixin aquestes línies com a alternativa, si bé defensa que Forestalia "hauria d'explicar el seu projecte obertament al territori".
La plataforma No a la MAT Catalunya, que s'oposa als 367 quilòmetres en total de les tres línies de Molt Alta Tensió (la més llarga, de 272 quilòmetres entre Grañén i Pierola) denúncia l'impacte sobre terra agrari d'aquestes línies, la proximitat amb alguns habitatges i les molèsties per als 78 municipis afectats, així com l'amenaça sobre algunes espècies d'aus, sobre el territori i fins i tot el possible risc de càncer associat a les ones electromagnètiques.
La mateixa Declaració d'Impacte Ambiental de l'estat analitza l'impacte sobre 14 espècies d'aus, especialment sobre una espècie d'àguila en perill d'extinció. A Navarra, on Forestalia també ha plantejat una línia similar, el govern autonòmic també ha mostrat ja el seu rebuig, com, d'altra banda, ha succeït sempre que s'ha plantejat una línia de molt alta tensió (MAT) a Catalunya, com la que Xarxa Elèctrica va culminar en Girona travessant el Pirineu des de França després de mesos de mobilitzacions. La protesta més extrema contra aquell projecte la va protagonitzar un activista que es va enterrar dins de la seva caravana en un forat que ell mateix havia excavat i que va omplir de terra.